El Parlament ha anat guanyant pes polític progressivament sobre les altres dues institucions de la Unió Europea, la Comissió i el Consell. “Ara la cambra té poder de codecisió sobre el 90% de la legislació europea”, explica Carme Colomina, investigadora del CIDOB. “No hi ha res que es pugui aprovar a Europa que no necessiti de l’acord del Parlament, fins i tot el pressupost”, aclareix.
I el que s’aprova a Europa marca cada cop més el nostre futur. El pes de les decisions europees s’ha pogut constatar més que mai arran de la crisi econòmica: “Mai com ara la gent pot ser més conscient del pes de Brussel·les, les decisions sobre les polítiques d’austeritat s’han imposat des d’allà“, explica Colomina. Capítol a banda es mereixen les lleis europees de protecció dels drets dels consumidors, com ara l’eliminació de la itinerància (o “roaming”) dins dels països de la UE. “També hi ha temes mediambientals que si no fos per Europa no s’afrontarien”, diu Francesc Morata, catedràtic de Ciència Política de la UAB, que cita també la decisió de Brussel·les de multar un grup de sis bancs que van pactar de forma il·legal la manipulació de l’euríbor.
Però per què no arriba el missatge europeista a l’electorat? Els experts ho atribueixen a la pròpia concepció de les campanyes: “Es tendeix a plantejar el debat en termes nacionals, es parla poc d’Europa i més de política interna. La gent hauria de poder tenir més clar quines són les opcions”, diu Morata. En aquest sentit, els politòlegs també reclamen un futur amb llistes transnacionals, integrades per persones de diferents països, perquè així es donaria una dimensió més europea a l’elecció que fan els ciutadans.
Aquestes llistes s’haurien de correspondre amb els grups polítics que finalment configuraran el Parlament. Perquè, tot i que els representants socialistes i populars és clar que passaran a formar part dels corresponents grups homònims europeus, en el cas d’ICV-EUiA, per exemple, n’hi haurà que s’integraran amb els Verds Europeus i d’altres que s’uniran a l’Esquerra Europea. També és tradicional la divisió dins de CiU entre els eurodiputats de CDC, que s’integren al grup liberal, i els d’UDC, que se’n van amb els populars.
En el camí de fer més democràtic el sistema europeu, aquests comicis incorporen com a novetat que l’elecció del president de la Comissió Europea haurà de ser un reflex de les majories que surtin al Parlament i, per tant, haurà de tenir el vistiplau de la cambra. És per això que els cinc principals grups del Parlament Europeu han presentat d’entrada els seus candidats, que durant aquesta campanya han voltat per Europa com si fossin caps de llista i fins i tot han participat en un debat electoral retransmès a través d’Eurovision.
