En aquest llibre Sami Naïr contesta a unes preguntes que li fa el professor de la universitat de la Sorbona, James Cohen: “D’on ve aquesta crisi que estem pagant amb unes polítiques d’austeritat que asfixien la gent? Per què els ciutadans desconfien dels polítics i es desinteressen de les institucions europees? És l’euro un nou marc alemany?”
“Amb la crisi ens han enganyat”
Hi va haver un moment molt fosc, segons ell, en què els governs nacionals va fer de la crisi financera un assumpte propi, i públic. “Van ajudar els bancs amb els nostres diners, i ara apliquen polítiques d’austeritat i hem de pagar nosaltres, que no queda res per fer funcionar la sanitat, l’educació i tot l’estat del benestar. S’han basat en aquest axioma: privatització dels beneficis per als bancs i socialització de les pèrdues per als ciutadans.”
El politicòleg parla clar, encara que no català. Viu entre París i Sevilla, on dirigeix el Centro Mediterraneo Andalusí. Ell mateix va ser diputat europeu de 1999 a 2004 (per al partit de la Gauche Unitaire Européenne) i coneix les institucions, els seus mecanismes i errades des de dins.
“El que falta és un control dels ciutadans, o sigui dels parlaments de cada país, sobre les decisions de les institucions de Brussel·les. Sobretot sobre el Banc Central Europeu.” “És una aberració única en el món”, afegeix, “un banc central que pugui fer el que li dóna la gana sense cap mena de control de part de cap entitat.” Tot i així no és cap derrotista i creu en Europa. Assegura que aquest cap de setmana anirà a votar, “pel programa d’un partit que diu ‘no’ a la privatització de la salut, l’educació, les jubilacions i l’allotjament”.
