La Mancomunitat va ser una institució que el 1914 va aconseguir aglutinar totes les competències de les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. L’Estat espanyol, que va autoritzar la constitució d’aquest nou poder, va reconèixer així per primer cop la unitat territorial catalana després de la divisió provincial. Catalunya no havia tingut cap govern des de 1714.
L’assemblea de la Mancomunitat va escollir com a primer president Enric Prat de la Riba. El 1917, De la Riba va morir i Josep Puig i Calafalch va agafar el relleu a la presidència fins que, el 1924, Primo de Rivera va imposar a la força Alfons Sala al capdavant de la institució. Un any després, Primo de Rivera va dissoldre definitivament la Mancomunitat de Catalunya.
En general, la Mancomunitat va dur a terme una important tasca de creació d’infraestructures. En aquells primers anys del segle XX, molts pobles de Catalunya no disposaven dels serveis més bàsics com carreteres o escoles i la Mancomunitat es va fixar l’objectiu de dotar tots els municipis d’escola, biblioteca, telèfon i carretera. També va impulsar el coneixement científic amb la creació del Servei Geogràfic, el Servei Geològic i el Servei Meteorològic de Catalunya.
Culturalment, amb l’impuls de la Mancomunitat, l’Institut d’Estudis Catalans va poder créixer i es van crear un conjunt d’institucions culturals per donar a la llengua i la cultura catalanes un prestigi cada vegada més gran. Es van construir biblioteques populars i Pompeu Fabra va aconseguir normativitzar el català amb les ‘Normes ortogràfiques’.
L’obra de la Mancomunitat també va arribar a la política social amb la concessió de pensions, assegurances infantils, mutualitats i polítiques d’inserció laboral. Els Serveis Tècnics d’Agricultura i l’Escola Superior d’Agricultura van ajudar a impulsar una de les principals fonts de riquesa del país juntament amb la indústria.
Centenari de la Mancomunitat
Dimarts vinent, 8 d’abril, s’inaugurarà l’exposició central del Centenari, que es farà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Aquesta exposició disposarà de diverses instal·lacions en paral·lel distribuïdes a diferents punts del país. Es tracta d’una exposició descentralitzada, amb la participació de totes les diputacions.
També hi ha tot un seguit d’exposicions, concerts i taules rodones programades a tot el territori amb motiu de l’efemèride que s’aniran distribuint durant el pròxims mesos.
