La comissió extraordinària que el plenari va constituir per analitzar els deutes de la Generalitat amb l’Ajuntament de Barcelona s’ha reunit avui per tractar el capítol d’Ensenyament. Amb les absències de la tinenta d’alcalde d’Economia (de viatge oficial a Sud-amèrica) i dels regidors d’Unitat per Barcelona (amb problemes d’agenda), el regidor d’Educació, Gerard Ardanuy, ha estat l’encarregat d’anar desgranant tots els deutes pendents del Departament d’Ensenyament amb l’Ajuntament de Barcelona.
D’una banda, del conveni signat el 2008 per a la construcció de noves escoles bressol (modificat el 2012 per descartar-ne dues), la Generalitat n’ha abonat fins ara 14,2 milions. El Departament d’Ensenyament també ha fet efectius el 66% dels 5,4 milions d’euros compromesos per construir la nova Escola Sant Martí, inaugurada l’any passat. Resta pendent la quantitat corresponent a la construcció de l’Escola Mediterrània, que s’havia de pagar durant el 2013, any en què es va inaugurar. Pel que fa a les aportacions per al funcionament de les escoles bressol municipals, la Generalitat deu encara el 40% del curs 2010/2011. El conveni entre les dues Administracions per sostenir les llars d’infants va caducar el 31 de desembre de 2012, així que a partir d’aquella data la Generalitat considera que no té cap deure amb aquests centres.
El principal motiu de les crítiques de tota l’oposició ha estat justament aquest. Ardanuy ha subratllat que “només és deute allò que es deriva dels compromisos signats per conveni”. Però els regidors de la resta de grups han posat en relleu la “despesa supletòria”, que assumeix l’Ajuntament de Barcelona per assegurar la continuïtat dels serveis educatius que veuen retallada l’aportació de la Generalitat.
Guillem Espriu (PSC) ho ha xifrat en 47 milions d’euros per a aquest període (2009-2012). El regidor socialista ha qualificat l’informe d'”incomplert, poc detallat i fins i tot una mica trampós”, molt pitjor -segons ell- del que es va presentar en aquesta mateixa comissió per xifrar els deutes de la Generalitat amb els equipaments culturals de la ciutat. Espriu denuncia que a l’Institut Municipal d’Educació “hi ha noves inversions necessàries que ni s’arriben a planificar per tal de no generar més deute a la Generalitat”.
Ricard Gomà (ICV-EUiA) ha destacat que, a més de no complir els compromisos signats amb l’Ajuntament, “la Generalitat té un deute amb la comunitat educativa de Barcelona, perquè les retallades aplicades des de l’any 2010 han estat un assetjament a la qualitat de les escoles públiques de la ciutat”. Gomà ha insistit a denunciar la reducció de l’aportació de la Generalitat al Consorci d’Educació (de 81 a 61 milions d’euros), a les beques de menjador (de 4,5 a 3,4 milions) i a les escoles bressol (tres milions menys, que equivaldrien a 1.800 nens de 27 escoles bressol que ara mateix no reben cap finançament per part de la Generalitat).
Belén Pajares (PP) ha destacat que, com a conseqüència dels incompliments de la Generalitat, l’aportació pública a les escoles bressol municipals s’ha reduït de 1.800 a 875 euros anuals per nen, de 2010 a 2013. I ha lamentat que l’informe es quedi a l’any 2012, encara que les dades de 2013 estiguin encara per tancar. El seu company de grup, Xavier Mulleras, ha demanat a l’inici de la sessió que el govern faciliti els convenis signats entre gener i febrer d’aquest any amb la Generalitat, que permetrien reduir el deute global en 13,9 milions d’euros.
Més endavant ha comparegut davant dels regidors la secretària general del Departament d’Ensenyament, Maria Jesús Mier, que és la presidenta del Consorci d’Educació de Barcelona. Mier els ha demanat “una mica de comprensió”, després de refermar la voluntat de la Generalitat d’intentar arribar a un acord per eixugar tot aquest deute durant els propers mesos. També ha subratllat que el que es deu representa el 3% de l’aportació de la Generalitat a l’Ajuntament i que el finançament que arriba des de l’Estat ha passat de 147 milions d’euros el 2010 als dos milions d’aquest any.
