De mica en mica, tots els equips de la Copa Amèrica de vela presents al Port Vell han anat avarant els seus AC75, les embarcacions que competiran, a partir del mes d’agost, a les aigües barcelonines.
El primer a presentar el seu bòlid del mar va ser l’equip suís, que es va avarar el 18 d’abril del 2024 i des d’aleshores ha sortit a navegar unes 10 vegades. L’RB3 del grup anglès va tocar aigua el 3 de maig; l’italià, el Luna Rossa, es va remullar el 13 d’abril i els americans van batejar el Patriot el 8 de maig. Encara falten per arribar des de Nova Zelanda l’embarcació del Team New Zealand i els francesos, que posaran al mar el seu AC75 d’aquí a unes dues setmanes.
Salpem amb el Boat One suís, després de tocar la campana
Després de veure els entrenaments que ara fa un any feien amb un AC40, l’Alinghi Red Bull Racing Team ens convida a veure com és un dia d’entrenament del seu Boat One, el flamant AC75 amb el qual competiran a Barcelona a partir de l’agost. El que ens crida més l’atenció és que quan l’embarcació surt de la base, algú fa sonar una campana de grans dimensions.
L’equip tenia la idea de fer-ho amb una esquella típica de les vaques suïsses, però la van substituir per una campana de grans dimensions de gairebé una tona i mitja de pes. No contents amb aquest canvi, van encarregar una campana cent per cent de coure a un artesà de Pontevedra que també va gravar en la mateixa campana els valors que defineixen l’equip: “We are a team focused on people united by their values, their winning attitude and their commitment to performance”, que traduït és: “Som un equip centrat en persones unides pels seus valors, la seva actitud guanyadora i el seu compromís amb el rendiment”. A banda, les persones que tenen l’honor de fer sonar la campana escriuen el seu nom i una dedicatòria en un llibre especial creat també per a l’ocasió. Un cop fets els honors, acompanyem l’AC75 cap a mar oberta.
Una comitiva de quatre llanxes
Abans que el Boat One comenci a volar pel litoral barceloní podem veure com l’acompanyen un seguit de llanxes. Una, anomenada Recon, és blanca i rígida i té motor forabord. Tots els equips de la Copa Amèrica estan obligats a disposar d’una i són les responsables de gravar l’entrenament de la seva embarcació, imatges que després compartiran amb la resta. Són, per dir-ho d’alguna manera, els espies oficials de l’AC75.
Després hi ha tres llanxes més: una de suport amb un metge a bord, la responsable de fer reparacions al mar si cal i una altra encarregada de la telemetria, amb una gran antena connectada a la xarxa de satèl·lits Starlink i que permet enviar des del mar les dades que genera l’AC75 en temps real a la base del Port Vell.
A 30 nusos de velocitat
Si bé l’Alinghi té problemes de vent per poder aixecar l’embarcació —necessita una velocitat mínima de sis nusos i mig per començar a volar—, finalment l’equip opta per aixecar l’embarcació utilitzant el seu motor. Un cop comença a lliscar, l’AC75 ràpidament s’enfila fins als 30 nusos, uns 55 km/h. Les embarcacions dels periodistes, que intentem seguir-la de prop per poder gravar alguna imatge, llisquen pel mar sacsejades per les onades, fet que complica i molt l’estabilitat de les càmeres i converteix la gravació en un veritable malson. Si pensem que la velocitat d’aquests veritables bòlids del mar es pot apropar als 60 nusos en una regata, anant només a la meitat de velocitat la sensació ha estat de vertigen i, per tant, que el sobrenom de la Copa Amèrica sigui la Fórmula 1 del mar està completament justificat.
