L'endemà de constituir-se, la nova Mesa del Parlament ha admès a tràmit una resolució presentada per Junts pel Sí i la CUP per crear un estat independent. L'acceptació ha tirat endavant gràcies als quatre vots que té Junts pel Sí en aquest organisme. Els altres tres respresentants s'hi han oposat. El text insta el Parlament a declarar solemnement l'inici del procés per crear un estat català independent en forma de república. Això es concreta en la tramitació de tres lleis, en un termini d'un mes: una de procés constituent, una altra de seguretat social i una tercera d'hisenda pública. I tot plegat es fa, diuen, amb el mandat democràtic del 27 de setembre. RAÜL ROMEVA, diputat de Junts pel Sí "Tenim un mandat, tenim una legitimitat, tenim una legalitat i en base a tot això nosaltres caminem democràticament, pacíficament i de manera, a més a més, massiva." La proposició advoca pel diàleg amb l'Estat però també deixa clar que el Parlament i el procés de desconnexió democràtica no se supeditaran a les decisions de les institucions espanyoles, en particular del Tribunal Constitucional, que consideren deslegitimat des de la sentència de l'Estatut. Tot i així, no es parla en cap moment de desobediència. JOSEP RULL, diputat de Junts pel Sí "És expressat en positiu, és un acte d'obediència al poble de Catalunya. Aquesta és la idea fonamental." Malgrat que és un text consensuat entre Junts pel Sí i la CUP no hi ha hagut foto conjunta perquè volen que altres grups s'hi puguin sumar. I malgrat la bona entesa en aquest sentit, els anticapitalistes no canvien el posicionament respecte a la investidura d'Artur Mas. BENET SALELLAS, diputat de la CUP "Que ningú tingui cap dubte que si totes les parts, efectivament, llegeixen aquest moment amb la mateixa clau d'excepcionalitat i de generositat política, arribarem a un acord com vam arribar ahir i com hem arribat avui i hi haurà un qui diferent a Artur Mas que sigui de consens." Junts pel Sí i la CUP volen que la proposta de resolució es tramiti per la via d'urgència perquè es pugui votar abans del 9 de novembre.
Junts pel Sí i la CUP han engegat el procés parlamentari de constitució cap a un estat independent i no subordinat a l’Estat espanyol. Raül Romeva, cap de llista de Junts pel sí, ha donat importància “als gestos i complicitats entre sensibilitats polítiques”. Apunta que aquesta declaració “és l’inici d’un camí que ha de durar 18 mesos com a màxim i és un pas indispensable per començar a caminar”. Albert Botran, portaveu de la CUP, ha declarat que “aquesta propera legislatura volem fer valer la voluntat de governar-nos com a poble i no pot ser que les necessitats que tenim topin amb els murs de l’Estat espanyol. És el que passa amb la pobresa energètica, el nostre model educatiu o la llei mordassa”.
Punts de la declaració per crear un estat català
Marta Rovira i Josep Rull han explicat els punts que conté la declaració presentada aquest dimarts, encara que afirmen que el text resta obert en el preàmbul. Botran admet que “ens agradaria comptar amb la implicació de Catalunya Sí que es Pot per engegar un procés constituent no subordinat”.
El primer punt marca l’objectiu de constatar un mandat democràtic perquè Catalunya esdevingui un estat independent. En el segon punt s’inicia obert el procés cap a la independència. En el tercer, s’explica com es farà aquest procés. En el quart s’insta el futur govern de la Generalitat a ser de transició nacional i, per tant, facilitador de la independència. En un cinquè punt s’apunten els passos que es durant a terme per entrar al Parlament la forma jurídica del procés, és a dir, les proposicions de llei del procés constituent, així com un parell de lleis que fan referència a les dues grans estructures d’estat, de la seguretat social i hisenda pública catalanes.
Rull ha especificat que són conscients que aquest procés “no estarà exempt de pressions per part de l’Estat espanyol i hem volgut explicar la nostra determinació i que aquest procés no és aturable”. Ho especifica el punt sisè de la declaració, que apunta que “la voluntat del poble no quedarà supeditat a cap acte que plantegi qualsevol institució de l’Estat espanyol”. Rull afirma que “allò que ha decidit el poble de Catalunya només té com a límit el poble de Catalunya”.
També han donat importància al punt nou, en què es constata la determinació del govern català per iniciar comunicacions amb l’Estat espanyol, la Unió Europea i la comunitat internacional.
Botran apunta que la llei que han entrat aquest dimarts al matí al Parlament és una prova de la generositat política que mostra la seva formació a l’hora d’arribar a acords i preveu més entesa per evitar unes altres eleccions al març, malgrat que encara resta pendent la qüestió de la presidència de la Generalitat.
Valoració escorcolls a casa dels Pujol
En referència als escorcolls que han tingut lloc aquest dimarts al matí a casa dels Pujol Ferrusola, Rull ha criticat la posada en escena dels escorcolls i Rovira diu que “si hi ha indicis de delicte s’ha d’anar fins al final de la investigació però demanen celeritat”. Botran apunta “com més s’aprofundeix en el procés de ruptura política, més s’aprofundeix en això. Probablement l’Estat ja en tenia coneixement i l’objectiu d’aquests escorcolls no és combatre la corrupció sinó fer-los coincidir amb els ritmes polítics del Parlament català. Això ens porta a qüestionar-nos si l’Estat vol posar fi a la corrupció o si és utilitzada com a arma política”.
