El consistori ja va al·legar quan el PP va presentar recurs, i va defensar la il·luminació groga com una expressió de solidaritat amb les famílies dels presos. L’Ajuntament no hi veia cap interès partidista i ho emmarcava en la llibertat d’expressió. La Junta, però, s’ha agafat al debat que hi va haver en la Comissió de Presidència per concloure que la il·luminació groga “no és una simple manifestació de solidaritat sinó un suport a una determinada proposta política” que defensen, diu l’escrit, alguns dels partits que es presenten a les eleccions del 21 de desembre. Les fonts es van començar a il·luminar de color groc el 23 de novembre però la mesura ha durat menys d’una setmana.
El líder municipal del PP, Alberto Fernández Díaz, ha aplaudit la decisió de la Junta Electoral i ha acusat l’alcaldessa d’infringir “l’obligada neutralitat política d’una institució pública”. “Aquest és un debat polític, no de drets”, ha afegit. La segona tinenta d’alcalde, Laia Ortiz, ha qualificat de “ridícul” que Cs, PP i PSC persegueixin pancartes o fonts. “No sé si avui el problema són les fonts o que hi hagi persones a la presó per motius polítics”, ha afirmat Ortiz.
L’Ajuntament ja ha interposat un recurs a la Junta Electoral en contra d’aquesta decisió. Tot i això, fonts municipals admeten que la resolució de la Junta Electoral té efectes suspensius i que les fonts ja no s’il·luminaran de groc aquest dimecres. El consistori ja va retirar per ordre de la Junta Electoral la pancarta en suport dels presos que penjava a la façana arran d’un recurs de Ciutadans.
“Un ridícul polític” segons Bosch
El president del Grup Municipal d’ERC, Alfred Bosch, ha carregat contra la decisió de la Junta Electoral. “Quan hi ha gent a la presó, que la Junta, a instàncies del PSC, Cs i PP, es dediqui a prohibir llaços grocs, fonts il·luminades i pancartes, em sembla que ratlla el ridícul i és indecent”, ha sentenciat Bosch, que ha reclamat l’alliberament dels empresonats.
