La Junta Electoral pot dictar una resolució abans que comenci la campanya?
La convocatòria d’eleccions marca l’inici de l’anomenat “període electoral”, en què es presenten les coalicions, els candidats i les llistes i, per tant, la Junta Electoral ja té atribucions per decidir sobre aspectes relacionats amb les eleccions. Tot i això, la majoria de requeriments i de resolucions no s’acostumen a produir fins que ha començat la “campanya electoral”, és a dir, al llarg dels 16 dies previs a la jornada de votacions, en què els partits treballen de manera explícita per demanar el vot dels ciutadans.
Una pancarta al balcó de l’Ajuntament vulnera la neutralitat del període electoral?
El catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra, Ferran Requejo, considera que la Junta Electoral “s’ha passat” obligant l’Ajuntament de Barcelona a treure la pancarta i creu que entra en “conflicte amb el dret a la llibertat d’expressió” i el Dret Constitucional. Per al catedràtic de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat de Barcelona, Jordi Capo, les institucions públiques “han de garantir la neutralitat” en el context d’unes eleccions i per tant, la Junta Electoral pot optar per enretirar “qualsevol simbologia” -tant si es tracta d’una pancarta, com d’una bandera estelada o d’una bandera espanyola- que apel·li al vot a una formació política o una ideologia concreta.
Les decisions de la Junta Electoral s’han de complir immediatament? Es poden recórrer?
Quan la Junta Electoral dicta una resolució i aquesta es publica al BOE es converteix en una decisió executiva i, per tant, s’ha de complir immediatament. Però la persona, partit o institució a qui obliga té la possibilitat de recórrer davant d’una junta electoral superior (la Junta Electoral Central) o, si ja és aquesta qui dicta la resolució, pot fer-ho també per la via d’un tribunal contenciós-administratiu. Això permet acatar -o no- la resolució de manera provisional fins que no hi hagi una sentència ferma. En els aspectes electorals, els recursos es cursen per un procediment de “prioritat” i se solen resoldre en un termini de dos o tres dies.
Hi ha precedents de resolucions de la Junta Electoral que no s’han recorregut?
La més recent és la que la Junta Electoral va dictar contra l’Ajuntament de Berga, obligant el govern municipal a treure l’estelada que penjava del balcó del consistori durant la campanya electoral de les estatals del 20 de desembre del 2015 i de les catalanes del 27 de setembre del 2016. L’alcaldessa de la ciutat, la cupaire Montse Venturós, s’hi va negar en tots dos casos i va recórrer la decisió als tribunals. Finalment, el mes de març del 2017 el jutjat d’instrucció número 1 de Berga va arxivar la causa contra l’alcaldessa en considerar que una estelada no constituïa “un acte de propaganda” perquè només poden considerar-se així, deia, “les activitats orientades a la captació de sufragis per una candidatura concreta”. El jutge va considerar que l’independentisme “no és una opció política atribuïble a una sola candidatura, sinó a diverses”. Un fet que podria assemblar-se a la reivindicació per l’alliberament dels anomenats presos polítics, que comparteixen diverses candidatures.
