Ben puntuals, a les nou del matí molts votants ja feien cua per entrar al col·legi. "Primer he de votar i segon, he de marxar a les 9.30, 10, i ja és una cosa que tinc feta." "Hay que hacerlo, somos españoles y hay que hacerlo, yo quiero votar." Cal agafar la papereta i entrar a la sala. A les meses, gent que s'estrena i d'altres, com la Marta, que repeteix. El primer cop va ser el 1977. "Jo vaig estar en les primeres votacions més d'una vegada, i no hi havia ni telèfons mòbils ni res." Res a veure amb ara: per primera vegada Barcelona s'estrena amb les meses administrades electrònicament. "El votant introdueix la papereta a l'urna, com sempre s'ha fet i els components de la mesa marquen en la base de dades de l'ordinador que ja ha votat i ja no ho farà en la llista de papers." ROSA NOGUERA, represenat de l'Administració "És un sistema de votació que realment pot funcionar molt bé, agilitzar-ho tot molt més, més ràpid i està funcionant molt bé." "He arribat, he deixat el DNI i en segons ja estava, ja me'n podia anar a casa." "Home, és molt més ràpid perquè no comencen a remenar fulls per la llista amunt i avall." El que no és tan àgil és el vot de les persones cegues, a qui se'ls entrega un "kit" amb tota la informació en braille. ANAÏS GARCIA "Aquest sistema ens dóna una autonomia i un dret que tots els ciutadans tenen, que és el dret a votar en secret." Té, però, una mancança: necessiten anar acompanyats o tenir algú de suport al col·legi per moure's, ja que desconeixen la distribució de les meses.

Barcelona és pionera, juntament amb Còrdova i Valladolid, en la implantació d’aquestes meses administrades electrònicament. Entre les tres ciutats, aquest diumenge hi haurà unes 1.900 meses d’aquesta mena.

Cada mesa administrada electrònicament disposa d’un ordinador portàtil amb impressora i lector de DNI electrònic. Els votants que tinguin DNI electrònic només l’han d’introduir al lector i ja poden votar, mentre que la resta l’ensenyen i el president o vocal el busca a la base de dades per comprovar-ne la identitat i indicar que ja ha votat. El sistema no és encara de vot electrònic, perquè la papereta es continua dipositant a l’urna i, per tant, al final del dia sí que s’hauran de recomptar manualment. Però al llarg del dia es guanya temps en les votacions i s’eliminen possibles errors, sobretot a l’hora de passar els avanços de participació.

El sistema està funcionant correctament a la ciutat. A primera hora del matí hi havia alguns portàtils penjats, però els problemes s’han pogut solucionar abans d’obrir el col·legi electoral.

L’Escola Vedruna Immaculada, de la Sagrada Família, és un dels molts col·legis electorals que avui han estrenat el sistema electrònic d’administració de les meses. Els primers votants que hi han acudit s’han mostrat molt satisfets pel funcionament del nou sistema, perquè han pogut comprovar que el procés de votació és molt més àgil.

A l’Escola Els Llorers, de la Nova Esquerra de l’Eixample, abans de les 9 h ja hi havia cua per entrar a votar. Alguns electors han començat a inquietar-se en veure que a les 9.10 h la porta encara no s’havia obert, però després s’han adonat que aquest any l’entrada al col·legi ja s’estava fent per una altra porta.

Anaïs Garcia és cega i ha acudit a votar a l’Escola Joan Manuel Zafra, del barri del Clot. Fa vuit anys que els cecs poden demanar a qualsevol mesa electoral un joc de sobres i paperetes de totes les formacions en braille. Això els permet triar ells mateixos la papereta, sense l’ajuda de ningú, però l’Anaïs subratlla que ella continua necessitant ajuda per moure’s pel col·legi electoral i trobar la mesa que li correspon, així que considera que no podrà votar de forma totalment autònoma fins que no s’implanti el vot electrònic, és a dir, des de casa i a través d’Internet.

En total, en aquestes eleccions hi ha 412 milions d’europeus cridats a les urnes per escollir els representants del Parlament. A la majoria dels 28 estats membres de la Unió Europea es vota avui, però els Països Baixos i el Regne Unit ho van fer dijous passat; Irlanda, divendres; la República Txeca, entre divendres i dissabte, i ahir només Malta, Eslovàquia, Letònia i els territoris francesos d’ultramar. El darrer col·legi electoral tancarà les portes aquesta nit a Itàlia a partir de les 22 h, així que no es donaran resultats de l’escrutini en cap país fins a les 23 h.