Aquestes fotografies mostren electors holandesos durant la votació per al Parlament Europeu aquest dijous. Han immortalitzat el moment a través d'un "selfie" al col·legi electoral. Es tracta d'una idea que va sorgir d'un grup de politòlegs europeistes de Barcelona. ESTHER GABARRÓ, Sexy Europe "Sexy Europe és un projecte que es va iniciar el 14 de febrer, quan quedaven 100 dies per les eleccions europees i pretén donar a conèixer la política que es fa a la Unió Europa i la Unió Europea d'una altra manera, d'una manera atractiva." Per això demanen que els votants demà es facin autofotos en el moment de votar i que les pengin a les xarxes socials com ara Twitter i Instagram a través de l'etiqueta #SelfieVoting. L'objectiu és lluitar contra l'abstenció, en especial, dels electors més joves. BERTA MEDIANO, #SelfieVoting "Dels 400 milions d'habitats que estan cridats a les urnes aquestes eleccions europees, més de 37 milions seran nous votants, crec que és per això que motls estats europeus volen mobilitzar aquests votants joves. Crec que un format jove com és la selfie és un bon mitjà." Alguns països com Holanda han rebut molt bé la iniciativa, però en d'altres com el Regne Unit les fotos estan prohibides per respectar el secret de vot, amb multes de fins a 5mil lliures o sis mesos de presó. ESTHER GABARRÓ, Sexy Europe "No volem saber ni a qui votes ni res, simplement que quan tinguis la teva papereta i l'estiguis a punt de dipositar a la urna o mentre facis cua perquè a la teva taula hi ha gent doncs que et facis una selfie tu amb la papereta." I és que els "selfies" estan tant de moda, que també s'han colat a la campanya electoral. Com aquesta, del candidat popular Miguel Ángel Arias Cañete, o la foto de Ramon Tremosa, Artur Mas i Xavier Trias. L'última imatge ha arribat aquest matí: Ernest Urtasun es feia aquest autoretrat des de l'aeroport durant la fotografia conjunta dels candidats al Parlament Europeu.
Aquest diumenge, els candidats i líders polítics tornaran a aparèixer als mitjans de comunicació dipositant la papereta a l’urna i animant la ciutadania a fer el mateix. La idea de Sexy Europe és que tots els ciutadans puguin generar també aquesta imatge de si mateixos i compartir-la directament a través de Twitter o Instagram. L’objectiu final de la campanya #SelfieVoting és que aquestes xarxes socials s’omplin de fotos de gent votant i que això generi un ambient propici a la participació. Ni més ni menys que viralitzar l’acte del vot a través de les xarxes.
Els autoretrats fotogràfics estan de moda. De “selfies”, a hores d’ara, se’n fa gairebé tothom. També els polítics que han participat en aquesta campanya electoral. Però la fal·lera per fer-se una foto just en el moment del vot va començar als Països Baixos a les eleccions municipals del març passat. Allà s’anomenen “stemfies”, que és la contracció de “selfies” amb “stemmen”, la paraula neerlandesa per dir “votar”.
Dels “stemfies” holandesos a la prohibició britànica
Després de la proliferació de #stemfies a les municipals, el parlament holandès va considerar que calia regular-ho i, abans d’aquestes eleccions europees, que allà es van fer dijous passat, hi van donar el vistiplau. Això sí, als col·legis electorals dels Països Baixos tan sols es poden fer veritables “selfies”, és a dir, fotos on només aparegui un mateix. Perquè, si hi surten altres votants, s’estaria violant el seu dret a votar de forma lliure i secreta. Els diputats holandesos han tingut en compte l’efecte positiu que poden tenir les autofotos sobre la participació, sobretot dels votants més joves.
En canvi, al Regne Unit, que també va votar dijous passat, fer-se un autoretrat al col·legi electoral podia costar una multa de 5.000 lliures (uns 6.170 €) o fins i tot sis mesos de presó. La norma que prohibeix prendre imatges de les votacions prové de l’època victoriana, però l’autoritat electoral britànica va decidir aplicar-la dijous passat, davant la prevista arribada de les autofotos a les votacions. Van penjar cartells de “no photography” a tots els col·legis electorals i els agents tenien instruccions de no permetre-hi fotos de cap mena i de demanar que, si algú se’n feia, les esborrés immediatament del mòbil. No es van atrevir, però, a confiscar mòbils ni càmeres. El motiu d’aquest zel no era només garantir la privacitat del vot, sinó també evitar aglomeracions als punts de votació.
A Bèlgica, que vota aquest diumenge, la multa per fer-se fotos al col·legi electoral és de 3.000 euros. A Espanya, com a la majoria d’estats de la Unió, el fenomen no està regulat. Cap junta electoral no s’hi ha pronunciat específicament, però el dret al vot lliure i secret està molt protegit per la legislació electoral, així que és possible que ho facin. Els impulsors barcelonins del #SelfieVoting no demanen que es publiqui què o qui es vota. Ans al contrari, recomanen que cadascú es retrati amb el sobre tancat o fins i tot, si la mesa ho permet, inserint-lo ja a l’urna electoral.
Fer Europa atractiva
El #SelfieVoting arriba a casa nostra amb Sexy Europe, un grup d’amics acabats de graduar en Ciències Polítiques a la UPF que volien compartir amb tothom la passió per Europa. Per això, el 14 de febrer, just 100 dies abans d’aquestes eleccions, van llançar la pròpia campanya de difusió a través de les xarxes socials i del blog en què han anat penjat diversos articles. A més d’explicar la UE “per a ‘dummies'” i analitzar els programes electorals dels diferents partits, han seguit les campanyes dels candidats, els han entrevistat i també els van reunir en un original debat a la pròpia facultat, al qual van assistir uns 350 estudiants.
“Som molt europeistes i hem fet tot això per divertir-nos”, diu Esther Gabarró, una de les integrants de Sexy Europe. Volien difondre i fer atractiva la política europea i “aquestes eleccions han estat l’excusa perfecta” per fer una cosa “una mica esbojarrada”, reconeix Gabarró. Després d’ajuntar les paraules “sexy” i Europa, també han aconseguit sumar diversos col·laboradors. Com la Berta Mediano, que de fet és qui els va portar la idea del #SelfieVoting.
La majoria dels participants de Sexy Europe ha tingut l’oportunitat d’anar a estudiar a altres ciutats europees amb beques Erasmus. Ara s’acaben de graduar i quasi tots treballen ja a Barcelona en feines relacionades amb el que han estudiat, una satisfacció que saben que molts joves europeus no poden tenir. A les seves presentacions al blog també deixen clar que, ja sigui de naixement o bé d’adopció, tots són barcelonins orgullosos de ser-ho. Gabarró diu que pensa en Europa des de Barcelona i que la veu, sobretot, com “una xarxa de ciutats”.
