“Necessitaríem tenir líders polítics a totes les administracions que fossin realment lliures com ho ha estat Pasqual Maragall”, ha assegurat Colau, que ha afegit, que aquesta, la llibertat institucional, és una qualitat ara “pràcticament inexistent”.
Segons l’alcaldessa, Maragall va saber mantenir “la frescor i no caure en el cinisme i en la rancúnia” tot i els molts anys que es va estar en el càrrec. També n’ha destacat algunes de les fites principals, com la transformació de la ciutat a través dels Jocs, la recuperació del centre històric, la monumentalització dels barris perifèrics i el model de la col·laboració publicoprivada. L’objectiu de Colau, ha dit, és assumir aquesta agenda però, en lloc de repetir-la, aprofundir en la creació d’un govern de proximitat dins l’Europa de les ciutats.
El primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, ha assegurat que des del govern municipal se senten “molt propers” a Maragall. De fet, ha dit, que “mig en broma mig seriosament”, els membres del govern actual acostumen a dir que representen una mena de “maragallisme plebeu” perquè sense tenir la biografia de Maragall o de la gent que el va envoltar, se senten “molt propers a molts dels seus anhels de canvi, en la seva estima per la ciutat i amb el tarannà amb què va entomar tots aquests reptes que suposava transformar Barcelona”.
L’acte “El maragallisme i Barcelona” ha estat un debat sobre el llegat de Pasqual Maragall 35 anys després de l’arribada a l’alcaldia que s’ha fet a l’Ateneu Barcelonès. També hi han participat el president de l’Ateneu de Barcelona, Jordi Casassas; la periodista i escriptora Cristina Fallaràs; l’historiador i exregidor Joan Fuster; la infermera i activista Custodia Moreno; el geògraf i professor de la UAB Oriol Nel·lo, i la periodista Àngela Vinent. Entre el públic hi ha hagut els líders dels grups municipals del PSC i ERC, Jaume Collboni i Alfred Bosch.
