12 compromisos de millora
L’Ajuntament posarà en marxa una dotzena de mesures per tal de garantir els drets de les persones detingudes per la policia municipal i també per augmentar la transparència dins la Guàrdia Urbana. La més destacada és la incorporació de càmeres de vídeo i gravació d’àudio als cotxes patrulla durant la custòdia i trasllat dels detinguts. El decàleg també remarca altres aspectes: es reforçaran els protocols dels agents; s’incorporaran mesures que permetin la rotació periòdica policial i s’investigaran d’ofici els casos en què hi hagi lesions greus producte d’una intervenció policial. Un altra novetat és la constitució d’un comitè d’ètica a la Guàrdia Urbana, que supervisarà el funcionament del cos i avaluarà les queixes ciutadanes.
Una altra qüestió polèmica que apareix en el documental ‘Ciutat morta’ és la neteja del carrer de Sant Pere Més Baix just després dels incidents. En aquest punt, l’Ajuntament preveu que en els llocs on s’hagin produït aldarulls els equips de Barcelona Neta no hi intervinguin fins que no hi hagi un avís. El primer tinent d’alcalde, Joaquim Forn, ha avisat, però, que això ja es fa des de 2006. Durant la compareixença també s’ha negat de manera rotunda la informació que surt en el documental segons la qual la Guàrdia Urbana és la policia d’arreu de l’estat que acumula més denúncies per tortures. El responsable dels Serveis Jurídics de l’Ajuntament, Alfred Lacasa, assegura que “no hi ha dades objectives” que corroborin aquesta afirmació.
Paral·lelament, en el marc dels compromisos de millora, també s’iniciarà una investigació sobre el llibre registre de detinguts del 4-F, que no ha estat localitzat. Segons Forn, caldrà revisar les normes de conservació documental, tot i que ha recordat que les dades que incorpora no són rellevants i, des del punt de vista de la investigació aquest element no afecta el resultat. Precisament, aquest dilluns el síndic de greuges, Rafel Ribó, va presentar un altre informe en què va acusar les administracions de “negligència” i “falta de transparència” en aquest cas.
L’Ajuntament no paga la pensió dels dos agents
Pel que fa a l’avaluació del procés judicial, l’Ajuntament considera que “és un tema tancat”. Alfred Lacasa ha repetit els arguments que ja s’havien posat sobre la taula en altres ocasions. La ferida que va causar la incapacitació d’un agent de la Guàrdia Urbana va ser per una pedra i Lacasa assenyala que 11 agents de la policia municipal que eren al carrer van identificar els culpables. També ha volgut establir una clara diferència entre aquest cas i l’ocorregut a la sala Bikini el 6 de setembre de 2006, en què dos agents que també participaven en el cas 4-F van ser condemnats per tortures. Lacasa assegura que en el cas del 4-F els agents van testificar com a testimonis, eren “evidències fàctiques”. En canvi, el cas Bikini és posterior, no té res a veure amb el de Sant Pere Més Baix i els agents acudeixen al judici “com a imputats”.
El consistori també ha marcat distància respecte a la incapacitació laboral dels dos agents. Lacasa ha dit que l’Ajuntament no hi ha participat “de forma directa ni indirecta” i ha volgut deixar clar que les pensions que reben van a càrrec de la Seguretat Social. Ha afegit que s’ha obtingut mitjançant una “estratègia privada” al marge del consistori i que veu necessari que es tanqui el debat sobre la implicació de l’Ajuntament en tot aquest afer.
L’alcalde, Xavier Trias, ha valorat l’informe abans fins i tot que es presentés als periodistes, i ha afirmat que “demostra que algunes coses puntuals de 2006 no es feien bé”.
