Esquerra Republicana de Catalunya
(ERC) ha evitat aquest dimecres entrar en el cos a cos directe amb Junts per Catalunya (JxC) en la campanya electoral. Respecte a les crítiques d’ahir de JxC, que acusaven els republicans de tenir pressa per investir Pedro Sánchez, el número dos d’ERC, Gabriel Rufián ha optat per no respondre directament. Des del Castell de Montjuïc, Rufián s’ha limitat només a “desitjar tota la sort i el respecte del món a l’espai convergent en aquestes generals”.
Rufián sí que s’ha referit a la decisió d’aquest dimarts, de la Junta Electoral Central (JEC) de permetre un acte electoral d’Oriol Junqueras des de la presó de Soto del Real. Ha dit que “dins l’anomalia, benvinguda sigui la decisió que Junqueras pugui ser vist i escoltat” perquè, ha afegit, “el volien callat i no ho han aconseguit. No tenen presons tan grans per a ell”. En aquesta línia, ha destacat que voldria que aquesta mesura afectés, també, a la resta de candidats empresonats i que no es tracti d’una decisió “arbitrària”.
A Asens: “Que vagi a Soto del Real i li digui a la cara” a Junqueras
Rufián també ha contestat al líder d’En Comú Podem, Jaume Asens, que va assegurar que “no havia vist en Junqueras la persona d’esquerres que m’imaginava que era”. El número dos d’ERC li ha etzibat que “vagi a Soto del Real i li digui a la cara”. En aquest sentit, Rufián també li ha retret que no acceptaran “cap lliçó” ni dels comuns ni de Podem sobre la filosofia d’esquerres d’ERC.
Front comú contra la “repressió”
El republicà també ha apel·lat aquest dimecres a PSOE i Podem per crear un front per lluitar contra la “repressió” de l’Estat en “connivència” amb l’extrema dreta, el feixisme i els grups d’extrema dreta organitzats. El republicà ha alertat de la “deriva” antidemocràtica de l’Estat i de l’onada populista i xenòfoba i ha reclamat fer oposició a qualsevol retrocés en els drets i les llibertats col·lectives.
Entre altres mesures, ha reclamat un compromís amb la “desfranquització” de l’Estat, la derogació de la llei d’amnistia del 1977, jutjar els “torturadors feixistes”, anul·lar les condemnes dels consells de guerra i un reconeixement a la figura del president Lluís Companys. També ha apostat per una protecció pels col·lectius ignorats que lluiten contra el feixisme i el tancament dels CIE.
L’acte ha comptat també amb la intervenció de la candidata al Senat Ana Surra i la presència del candidat a les eleccions municipals a Barcelona, Ernest Maragall, i altres diputats o senadors com Robert Masih i Najat Driouech, entre d’altres.
[vc_row][vc_column css=”.vc_custom_1551100517095{background-color: rgba(249,87,65,0.83) !important;*background-color: rgb(249,87,65) !important;}”][vc_custom_heading text=”també et pot interessar…” font_container=”tag:h3|text_align:left” use_theme_fonts=”yes”][vc_column_text]
- Llistes a les eleccions generals 2019
- Programes electorals
- Resultats eleccions generals
- Calendari de les eleccions generals 2019
[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]
