Jordi Hereu alcalde
Font: Ajuntament de Barcelona

Les eleccions municipals del 2007 a Barcelona es van celebrar el diumenge 27 de maig. El Partit dels Socialistes de Catalunya va tornar a guanyar, com ho va fer en totes les eleccions posteriors a la dictadura fins al moment, però va perdre suports. Qui els va guanyar, respecte al 2003, va ser Convergència i Unió, que va retallar distàncies i es va quedar a només dos regidors dels socialistes.

Jordi Hereu va ser escollit alcalde amb els vots de PSC i ICV-EUiA i va liderar un govern de coalició en minoria. Esquerra Republicana no va voler reeditar el tripartit municipal que havia governat a la ciutat des del 1995. Hereu ja era alcalde abans de les municipals; el setembre del 2006 va rellevar, al capdavant de l’Ajuntament, Joan Clos, que havia marxat a Madrid a ocupar la cartera de ministre d’Indústria.

Al plenari es van mantenir els cinc grups municipals però amb un pes diferent respecte a les últimes eleccions. ERC, després de dos mandats com a quarta força, va tornar a passar a ser la cinquena.

A continuació, et detallem tots els resultats i els gràfics dels comicis del 2007.

CiU s’apropa al PSC, que continua en davallada

El PSC, malgrat guanyar les eleccions i aconseguir 14 regidors, va empitjorar els resultats del 2003, que ja eren els pitjors de la seva història, en una clara tendència decreixent des del 1999, any en què va aconseguir un dels millors registres.

Per contra, CiU, liderada de nou per Xavier Trias, va créixer en percentatge de vot (no en vots absoluts, ja que la participació es va desplomar) i va assolir 12 regidors.

El PP va experimentar una lleu davallada que no va suposar una pèrdua de regidors i es va quedar amb els set que tenia. El cap de llista va ser de nou Alberto Fernández Díaz.

Les eleccions del 2007 van fer canviar les posicions a ERC i ICV, que aquest cop es va presentar amb Esquerra Unida i Alternativa. Les dues formacions van perdre suports i un regidor cadascuna.

Imma Mayol, que repetia com a candidata d’ICV-EUiA, va aconseguir 3.000 vots més que ERC i va passar a ser la quarta força a l’Ajuntament amb quatre regidors.

Va repetir també Jordi Portabella, que al capdavant d’ERC va obtenir el 8,81 % dels vots i també quatre regidors.

El 2007 va ser l’estrena de Ciutadans (Cs) en unes municipals. A Barcelona va aconseguir més de 23.000 vots i el 3,88 % dels suports (el llindar per aconseguir representació a l’Ajuntament és el 5 % del vot vàlid).

CiU recupera els quatre districtes

Després d’una hegemonia del PSC gairebé total a nou districtes l’any 1999, l’any 2007 va tornar la proporció de sis districtes per al PSC i quatre per a CiU. Els nacionalistes van recuperar respecte a les eleccions passades, Gràcia, on ara es va tornar a imposar CiU com a partit guanyador. També ho va fer a Sarrià – Sant Gervasi (el gran feu de CiU), l’Eixample i les Corts.

Ciutadans, que no va arribar a obtenir representació en la seva estrena, va treure els seus millors resultats a Sarrià – Sant Gervasi, les Corts i Nou Barris.

La participació més baixa de la història: per sota la meitat del cens electoral

La participació del 2007 va ser, fins a l’actualitat, la més baixa mai registrada. No va arribar a la meitat del cens. En concret, el 49,62 % dels electors van acudir a les urnes. Això són deu punts menys que les eleccions del 2003 i gairebé 20 punts per sota de la participació rècord de 1987.

Per districtes, sense novetat respecte a les eleccions anteriors: Sarrià – Sant Gervasi va ser el districte més participatiu (56,58 %) i a Ciutat Vella menys del 40 % del cens va anar a votar (39,14 %).

Una llista amb 18 regidores i 23 regidors electes

El 44 % dels regidors electes l’any 2007 van ser dones. Es va aconseguir així el ple més paritari que hi havia hagut fins al moment: 18 dones i 23 homes.

Pel que fa als noms, no hi va haver relleu entre els candidats dels partits amb representació a l’Ajuntament. La continuïtat amb els caps de llista va ser absoluta. La candidata de Ciutadans, que no apareix a les llistes perquè no en va sortir elegida, fou Esperanza García.

Comparteix a: