"Jo descric com OVNI però amb P, que és un objecte políticament no identificat perquè ni és un partit exactament ni és un moviment exactament encara no és una llista electoral diuen que ho pot ser però encara de moment no jo crec que és com un espai que s’està creant per intentar eixamplar les fronteres tradicionals del PdeCat però per intentar guanyar altres votants. Aquí hi ha un secret que és el paper de Carles Puigdemont. A Carles Puigdemont el tema de les sigles de partits sempre li ha fet bastanta mandra i en certa manera si ens fixem en la direcció que sortirà d’avui són adhesions individuals que pretenen que siguin moltes i que acabin fent l’efecte d’aquesta suma més enllà de sicles." "Políticament i com a país encara no sabem ben bé cap a on anem però el que sí que se sap és que s’ha tancat una etapa que era la de l’autonomisme, una tapa de consensos. Això s’ha trencat i estem en una transició i les transicions no acostumen a ser endreçades acostumen a tenir un punt de caos i jo crec que el munt de l’antic PdeCat ho defineix com ningú la crida és una expectativa gent de l’àmbit independentista que pretén fer una cosa que s’assembla al màxim el moviment que el carrer durant els últims anys ha tingut èxit. Veurem una idea que sobre el paper pot semblar bona i si després cualla o no."
La Crida Nacional per la República comença a donar forma a un projecte que vol seduir persones amb diferents sensibilitats polítiques. Els impulsors el defineixen com a moviment més enllà de les sigles i per això conviden a participar obertament en la seva configuració. Hi conviuen membres del PDeCAT, alguns representants de partits d’esquerres i altres que s’hi sumen de forma independent.
Carles Puigdemont és el president impulsor, un polític que segons el periodista i politòleg Toni Aira sempre ha fugit de les sigles. De fet recorda una màxima que utilitzaven per definir-lo alguns mitjans com “un polític convergent, que pensa com un d’esquerres i actua com un de la CUP”. Aquesta conjunció només és possible, com diu Aira, en un context canviant i de transició com el que es viu a Catalunya.
Aira explica que veu la Crida Nacional com “un espai per eixamplar les fronteres del PDeCAT” i, d’alguna manera, repetir una iniciativa com la de Junts per Catalunya, amb una part que es manté. Considera que les formacions com ERC, la CUP o una part del mateix PDeCAT, que han declinat l’oferta de formar part de la Crida, ho han fet perquè “tenen encara la cultura de partit i espai polític propi”.
