(ACN/Redacció) El ple del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous la llei d’amnistia en un debat que ha enfrontat de nou les formacions de la majoria de la investidura al PP i Vox. El text ha quedat aprovat amb 178 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB i BNG) i 172 en contra (PP, Vox, UPN i CC). Després de quatre mesos de tramitació i al segon intent, la llei supera així el principal escull de la a les Corts. Queda encara el pas del Senat, en què el PP aprofitarà els dos mesos que disposa per provar de tombar-la, i l’aprovació definitiva de nou al Congrés al mes de maig. La sessió ha estat marcada per la convocatòria electoral a Catalunya, que ha atacat de retruc els pressupostos generals de l’Estat.
La llei ha quedat aprovada després d’un periple de negociacions entre el PSOE, ERC i Junts que va tenir el moment més complicat el 30 de gener, quan Junts va tombar l’aprovació de la norma al ple perquè considerava que no donava prou cobertura als investigats del Tsunami Democràtic, CDR i l’operació Volhov.
Les tres formacions van trobar finalment un acord que va permetre aprovar el dictamen de la llei dijous passat al Congrés. Una de les claus va ser eliminar les referències de la llei al Codi penal espanyol com a font de definició del terrorisme, i deixar només la tipificació que en fan els convenis internacionals. La llei diferencia així entre el que considera com a terrorisme el Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional i el que s’entendria que és terrorisme, segons els convenis.
L’amnistia i Puigdemont
L’aprovació de la llei d’amnistia tindrà un efecte directe a les eleccions del 12-M. Per un costat, suposa el compliment d’una de les primeres fites dels acords d’investidura tancats entre el PSOE, ERC i Junts. Per l’altra, afecta directament la candidatura de Junts, que espera poder presentar novament Carles Puigdemont com a cap de cartell. Si bé en les dues eleccions anteriors (les del 14-F del 2021 i les del 21-D del 2017) l’expresident ja va ser candidat, en aquell moment la seva decisió de quedar-se a Bèlgica impedia que pogués ser investit president.
Depenent de com s’allarguin els tempos de l’amnistia al Senat, on anirà després de la primera votació avui al Congrés, la llei podria ser votada definitivament als mesos de maig-juny i entrar en vigor poc després. A partir d’aquell moment, els jutges disposaran de dos mesos per aplicar la norma. També serà el moment dels recursos a la llei en òrgans com el Tribunal Constitucional. Puigdemont ja ha expressat la intenció de ser present a Catalunya durant el pròxim debat d’investidura, que coincidiria en aquelles dates depenent de com s’allarguin les negociacions postelectorals.
