Les 13 ciutats refugi que hi ha a tot l’Estat -entre les quals Barcelona- reclamen més recursos per garantir una atenció adequada a les persones migrants. Representants d’aquests municipis s’han reunit aquest dimecres a Madrid per analitzar la situació. Tot i reconèixer que l’executiu de Pedro Sánchez ha tingut “un canvi de discurs i actitud” en comparació amb el de Mariano Rajoy, el tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, considera que “queda molt camí per fer” i que “el fons de la qüestió segueix sense resoldre’s”.
Asens ha denunciat que “les ciutats que estem en primera línia hem de seguir afrontant soles, amb els nostres propis recursos, una qüestió que és competència del govern central“. Després d’un estiu amb un flux d’arribades constant, que ha disparat les demandes d’asil a Barcelona, les ciutats refugi consideren que amb l’arribada del fred es fan necessaris més recursos per gestionar la situació. Segons l’Ajuntament de Barcelona, des del mes de juny han arribat a la ciutat 4.700 persones procedents de les costes d’Andalusia. De fet, no és la primera vegada que el consistori reclama més implicació a l’Estat.
Les ciutats refugi fan peticions concretes
De la trobada d’aquest dimecres n’ha sortit un document amb peticions concretes, entre les quals que s’ampliïn i reforcin els protocols de recepció als punts d’arribada o que s’augmentin els recursos de les oficines d’asil i d’estrangeria. Un dels punts fonamentals que reclamen les ciutats refugi és recuperar els Fons d’Acollida i Integració de la Immigració per als municipis, que denuncien que va suspendre el govern del Partit Popular.
En un missatge directe a l’executiu espanyol, el tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania ha reclamat que “si el govern es veu incapaç d’assumir la seva responsabilitat, que s’aparti i ens deixi a les ciutats, però que ens doni els recursos que arriben de la Unió Europea” per fer-ho. Asens ha xifrat aquestes ajudes per atendre els migrants en 330 milions d’euros.
La d’aquest dimecres és la segona reunió a Madrid de les ciutats refugi de l’Estat. Ja s’hi van trobar el setembre de 2017, però Asens ha remarcat que, un any després, “moltes reivindicacions continuen vigents”.
La pressió dels municipis torna mesos després que Espanya fos sancionada pel Tribunal Suprem per incomplir els compromisos adquirits amb Europa en l’acollida de refugiats. La denúncia pel cas la va presentar Stop Mare Mortum perquè Espanya només havia acollit un 12,8 % de les 19.449 persones procedents de Grècia i d’Itàlia que estava obligada a acollar entre el 2015 i el 2017.
