El govern d’Ada Colau fa un toc d’alerta al president espanyol, Pedro Sánchez: li reclama més implicació en l’acollida de sol·licitants d’asil. El tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, ha demanat a l’Estat que financi els municipis en aquesta àmbit perquè puguin desenvolupar programes d’ajuda.
Asens ha fet la crida aprofitant la presentació dels resultats del programa Nausica per a sol·licitants d’asil, inclòs en el pla Barcelona, ciutat refugi. Es tracta d‘una eina per atendre les persones excloses del programa estatal d’ajuda a refugiats o bé que ja l’han esgotat.
Després de gairebé dos anys de prova pilot ─es va engegar el febrer del 2016─ , a través del Nausica han atès 124 persones i, d’aquestes, 98 han accedit a l’acollida, és a dir, s’han beneficiat d’un habitatge i serveis de manutenció. El govern municipal qualifica d’èxit els resultats obtinguts durant aquest període, sobretot en integració persona i social dels usuaris.
Del balanç se’n desprenen altres xifres rellevants: el 43 % dels sol·licitants d’asil ha aconseguit un contracte de feina. La part negativa és que només el 5 % dels contractes són indefinits. La majoria, a més, són precaris en sectors com el de l’hostaleria o la restauració. Malgrat això, l’Ajuntament vol més recursos per mantenir el programa i ampliar-lo.
Més de 3.000 refugiats han arribat a Barcelona des del juny
Segons l’Ajuntament, des del mes de juny han arribat a la ciutat 3.300 persones refugiades i calcula que al voltant d’un 30 % s’hi assenta. Per això, asseguren, és necessari apostar per programes com el Nausica. Aquest 2018 ja se n’han beneficiat 113 usuaris i aquest any l’atenció suposarà un cost de 900.000 euros. El 2017 la xifra es va enfilar als 727.000 euros.
Un informe de l’OCDE avala el Nausica
Segons l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic, el programa Nausica és un bon exemple de governança entre administracions. Un informe d’aquest organisme sobre immigració i refugi a Barcelona assenyala que la millor manera d’atendre les polítiques migratòries és treballar de forma coordinada i amb especial rellevància dels municipis. Fa uns mesos, l’Ajuntament va compartir l’experiència, pionera a l’estat, amb ciutats com Saragossa, València, el Prat de Llobregat o Sabadell, que ja l’estan replicant.