El tinent alcalde de Seguretat, Albert Batlle, s’ha mostrat disposat a liderar un projecte catalanista per fer front a l’independentisme. En una entrevista a ‘La Vanguardia’, el dirigent d’Units per Avançar, ha explicat que la setmana que ve es constituirà el Partit Nacionalista de Catalunya, una alternativa del centre catalanista que té la intenció d’integrar diverses sigles i sensibilitats. “Defensem una cosa nova. No estem ni per una remasterització de CiU ni per crear la sociovergència”.
La intenció d’aquest nou projecte polític seria sumar diverses propostes “per ser decisius i trencar amb l’empat infinit que ja dura vuit anys”. Al seu entendre fa falta una “alternativa a la inacció que ens ha portat l’independentisme”. Defensa un acord negociat amb l’Estat, que podria ser referendat pel poble de Catalunya. Però creu que és una bogeria començar amb la pregunta de si independència sí o no. Segons ell ja s’ha demostrat que per aquest camí no es va enlloc. Batlle s’ha mostrat molt escèptic amb la taula de diàleg. “La solució passa per una convocatòria electoral i que sorgeixi una alternativa”.
Batlle ha dit que està disposat a fer el salt de l’Ajuntament del Parlament, però només si hi ha possibilitats. “El tema està verd, però estic disposat a exercir aquest lideratge. Però si hi ha garantia d’èxit”. Per això, ha fet una crida a treballar les pròximes setmanes: “Tenim contacte amb el grup de Poblet i hem fet trobades amb sectors econòmics i socials”. I en preguntar-li per la relació d’Units per Avançar i el PSC, ja que ara van junts a l’Ajuntament de Barcelona i al Parlament de Catalunya, Batlle afirma que l’entesa és molt plausible, però que si van per separat podran “obrir un ventall a formacions de les dues bandes de l’espectre polític”.
Sobre Puigdemont afirma que ha de buscar una sortida personal: “És un llast per a la política catalana”. Això sí, quant als polítics presos, ha afirmat que “hi ha instruments legals perquè estiguin al carrer com més aviat millor”. Batlle defensa que és necessari posar fi a la judicialització del conflicte.
