Corriol al Parc Natural de Collserola

Aquest dimecres, 17 de juny, els grups parlamentàris de JuntsxCat, ERC, la CUP, el PSC i els Comuns han aprovat l’Agència Catalana de la Natura, al ple del Parament.

La creació d’aquesta entitat s’emmarca dins el compliment de les directives d’Emergència Climàtica i les d’Hàbitats i Ocells, ja que un fet indiscutible és que la protecció d’aquests espais podrà servir, entre d’altres, per a la protecció de la biodiversitat. La proposició de llei va sorgir del Parlament de Catalunya l’any 2017.

Algunes reserves naturals, com la del Grup Natura Freixe, a la Ribera d’Ebre, o els Aiguamolls de l’Empordà, ja fa mesos que en reclamaven l’aprovació. També el patronat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici o el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans-Ecologistes de Catalunya. De fet, la votació parlamentària ja hauria d’haver-se produït fa mesos, si no hagués estat per la crisi sanitària de la covid-19.

L’Agència Catalana de la Natura compta amb alguns detractors, com alcaldes d’alguns municipis que creuen que la nova agència els treurà comptències municipals. També hi ha qui apunta que aquesta agència no serà tan efectiva com una conselleria específica de medi ambient.

Protegir la biodiversitat i fomentar el turisme sostenible

La creació de l’Agència Catalana de la Natura rau en el fet que, segons l’exectiu, Catalunya té una important dimensió econòmica i social dels espais naturals, repartits en un terriotori extens i divers. Concretament, hi ha més d’un milió d’hectàrees protegides, que aporten més de 2.500 milions d’euros de beneficis. La gestió d’aquest sector repercuteix també en la gestió d’altres àmbits, com el turístic o el desenvolupament de les zones properes.

Aquest ens tindrà gestió independent i fonts de finançament pròpies, que se sumaran als recursos provinents dels pressupostos de la Generalitat, amb un funcionament similar, per exemple, a les ja existents Agència Catalana de l’Aigua i l’Agència Catalana de Residus.

Damià Calvet, conseller de Territori i Sosteniblilitat, s’ha mostrat satisfet per l’aprovació de l’agència, tot recordant a l’ex conseller Rull, qui va impulsar-la. Calvet ha afirmat que ha escoltat l’advertiment de moltes enitats i administracions locals durant la fase final de la tramitació de l’agència i es compromet a impulsar les seves demandes, en el marc de l’Agenda Verda de Catunya i dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). 

Jordi Terrades, diputat del PSC, ha defensat la feina feta amb l’aprovació de l’agència o la llei d’espais agràris, però també en reclamava de futures, com la de biodiversitat i patrimoni cultural, de territori o una llei de muntanya. A Catalunya, des del 2002 al 2016, s’ha constatat la pèrdua d’un 22 % de les poblacions de vertebrats. 

Ferran Civit, diputat d’ERC, ha recordat que l’agència és fruit de les reclamacions de molta gent del primer sector català i ha recordat la implicació d’alguns dels polítics catalans que ara són a la presó i a l’exili. També s’empara amb l’emergència climàtica, l’envelliment de la població i l’èxode rural com a raons que avalen la feina que farà la nova entitat.

Narcís Claret, diputat de JxCat, n’ha defensat l’autonomia i ha descartat que es dupliquin tasques amb altres organismes ja existents.

Durant la tramitació, hi ha participat el Departament de Territori i Sostenibilitat en coodinació amb els grups de JxC, ERC, PSC i Comuns. També hi participa el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, que segueix sent el departament competent en matèria de boscos, caça i pesca i agents rurals. Els municipis i els propietaris forestals seguiran amb el règim administratiu actual i la nova entitat assumirà les funcions que ara té la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural.