L’economia mostra símptomes de recuperació, però no igual per a tothom. Un 27 % dels barcelonins assegura que no es pot permetre anar de vacances almenys una setmana a l’any, una xifra que s’eleva al 30,2 % al conjunt de l’àrea metropolitana de Barcelona. Les dades apareixen en una estadística sobre condicions de vida 2017-2018 que ha elaborat l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB).
Fer front a despeses imprevistes és, però, la carència material més nombrosa (28,1 %) entre els barcelonins, segons aquesta enquesta, seguida de les dificultats per arribar a finals de mes (25,8 %). En canvi, altres carències vinculades a l’emergència social, com ara no poder mantenir l’habitatge a una temperatura adequada (8,8 %) o no poder fer un àpat de carn o peix cada dos dies (1,9 %) tenen percentatges més reduïts.
El director de l’IERMB, Ricard Gomà, ho atribueix al model de reactivació econòmica basat en precarietat i pobresa laboral: “S’ha cronificat l’estrès econòmic malgrat superar l’emergència social”. L’informe metropolità recull un increment de la renda anual mitjana de les famílies (36.183 €), però en canvi es manté la població en risc de pobresa, que és del 19,7 % a Barcelona i del 21,3 % a tota l’àrea metropolitana, especialment sever en menors de 16 anys (28,3 %).
Un Pla de barris metropolità
Tenint en compte aquests indicadors (risc de pobresa i privacions materials), l’estadística metropolitana calcula el percentatge de població en risc d’exclusió social (taxa AROPE). A Barcelona és del 23,5 % (quatre dècimes per sobre que en l’enquesta 2016-2017) i a l’àrea metropolitana puja al 25,1 %.
Per tot plegat, el vicepresident de Planificació Estratègica de l’AMB, Jordi Martí, insisteix en la necessitat d’impulsar projectes per combatre les desigualtats socials, com ara el Pla de barris. De fet, Martí, que va ser-ne l’impulsor a l’Ajuntament en el mandat anterior, ha explicat que el govern metropolità en vol fer un a banda i banda del Besòs i reclama a la Generalitat que recuperi la Llei de barris.
Més despesa associada a l’habitatge
L’estadística metropolitana també revela que els costos associats a l’habitatge (rebuts d’hipoteca o lloguer, subministraments i assegurances) s’han incrementat en un 4,3 % a Barcelona passant de 520 euros de despesa mensual mitjana el 2016-2017 a 542 euros el 2017-2018. La despesa de l’habitatge és superior a la ciutat de Barcelona respecte a la resta de l’àrea metropolitana.
A més, el 12,9 % de la població metropolitana destina més del 40 % dels ingressos a despeses de l’habitatge, una dada que puja al 20,9 % entre la població jove (16-34 anys). Pel que fa a les persones que viuen de lloguer, un 35,8 % destina més del 40 % del sou a aquestes despeses, una xifra que s’ha reduït respecte a l’estadística de dos anys enrere.
