L’article 155 de la Constitució espanyola és ambigu tant pel que fa als escenaris en què es pot aplicar, com a les mesures que pot prendre el govern de l’Estat. Estipula que l’executiu podria actuar si la comunitat autònoma no compleix amb les lleis i la Constitució, o si atempta contra l’interès general d’Espanya. Segons experts en dret constitucional, si el Parlament fa una declaració d’independència, es podrien donar les circumstàncies per aplicar el 155.
Ara bé, el professor de Dret Constitucional de la UPF Héctor López Bofill recorda que el govern ha de fer un requeriment previ, en aquest cas al president Carles Puigdemont, perquè compleixi les obligacions desateses i, en cas que no acati l’ordre, haurà de portar al Senat les mesures que pensa aplicar perquè la cambra alta les aprovi.
“El redactat de l’article és volgudament ambigu perquè se’n pugui fer una interpretació política”, subratlla en Marcel Mateu, professor de Dret Constitucional de la UOC. Entre altres coses, no estableix quin termini hi ha per fer el requeriment al president autonòmic ni per passar el tràmit al Senat. “Ens podríem trobar amb la paradoxa que els mateixos que criticaven que els grups sobiranistes havien forçat els mecanismes al Parlament de Catalunya per aprovar la llei del referèndum, facin el mateix al Senat, on tenen majoria absoluta”, apunta Mateu.
En el que també coincideixen els experts consultats és que “en cap cas, del 155 no se’n pot derivar una suspensió de l’autonomia ni una inhabilitació de caràcter permanent del president, ni del govern o els diputats”, afirma López Bofill.
Tampoc no permet dissoldre el Parlament autonòmic i convocar eleccions. “Seria una vulneració flagrant de l’Estatut d’Autonomia que el president del Govern espanyol s’atribuís aquesta funció. I no diguem, si procedís a la destitució del president amb caràcter permanent, no només de suspensió”, rebla el professor de la UPF.
