Què és el dret internacional?
Víctor M. Sánchez, professor de dret internacional públic de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), defineix el dret internacional com el conjunt de normes acordades entre els estats o bé “que emanen d’altres institucions a les quals els propis estats han atribuït la capacitat de crear normes”. Les Nacions Unides en són un exemple.
Què diuen els tractats internacionals sobre el dret a l’autodeterminació?
Segons Xavier Pons, catedràtic de dret internacional públic de la Universitat de Barcelona (UB), la secessió unilateral “només es preveu en casos de descolonització” o de minories nacionals víctimes “de violacions massives dels drets humans”, com genocidis o l’extermini d’una ètnia, etc. En aquest supòsit, l’expert assenyala el cas de Kosovo, que va declarar unilateralment la seva independència de Sèrbia l’any 2008.
Sànchez matisa que Kosovo és un estat parcialment reconegut en l’àmbit global. Només gaudeix del suport d’un centenar de països i no forma part de cap organització internacional a la qual s’ha volgut adherir. De fet, insisteix que el principi cardinal del dret internacional és la integritat territorial, que qualsevol membre de la comunitat té l’obligació de respectar.
Hi ha casos similars en què Catalunya pugui emmirallar-se?
Pons afirma que històricament s’han documentat molts casos de secessió per part d’un territori. Explica que, a grans trets, s’han produït per dues vies diferents. En primer lloc, com a resultat d’un conflicte bèl·lic, i assenyala l’antiga Iugoslàvia o alguns territoris de dominació colonial a tall d’exemple.
I en segon lloc, com a conseqüència d’un procés pacífic en què consti un d’aquests dos elements: o bé una majoria clara i massiva que reclama la independència (tal com es desprèn, segons el catedràtic, d’alguns referèndums celebrats als països bàltics) o, d’altra banda, una negociació que compti amb la col·laboració de les dues parts. En aquest darrer supòsit, fa referència al cas de Txecoslovàquia.
