La Llei electoral general estableix que els alcaldes han de ser escollits per majoria absoluta, però en el cas que les aliances no aconsegueixin arribar-hi la llei premia el candidat que més vots ha aconseguit a les urnes. En el cas de Barcelona, el candidat d’ERC, Ernest Maragall, ha guanyat per la mínima les eleccions municipals 2019 -per unes 4.800 paperetes- la candidata de Barcelona en Comú, Ada Colau. Per això, s’ha donat per fet que el republicà serà el nou alcalde de la ciutat, tot i que no és l’única opció possible.
Qui pot optar a l’alcaldia?
La constitució pública de l’Ajuntament de Barcelona es farà el dia 15 de juny, perquè el ple d’investidura es convoca automàticament 20 dies després de les eleccions. A diferència del Parlament i del Congrés, s’hi pot presentar més d’un candidat. Tot i que només poden fer-ho els regidors que encapçalin una llista, és a dir, els número u de cada candidatura que hagi aconseguit representació al consistori.
Un cop es faci la votació, l’alcalde serà qui aconsegueixi el suport del plenari amb majoria absoluta, és a dir, la meitat més un regidor. La ciutat té 41 regidors i, per tant, cal aconseguir un mínim de 21 vots.
Què passa si no obté la majoria absoluta cap dels candidats?
Si cap dels candidats no obté la majoria absoluta, serà proclamat automàticament alcalde el cap de llista del partit que hagi aconseguit més suports en els comicis. Aquesta és una de les grans diferències amb els sistemes parlamentaris, que en cas de no arribar a majories absolutes, permeten escollir un president amb majoria simple, com és el cas del Parlament de Catalunya o el Congrés dels Diputats.
Una aliança entre partits pot desbancar la llista més votada?
A la ciutat l’escenari ha quedat obert i hi podria haver diverses sumes amb majoria absoluta, que arribessin a 21 vots. Per exemple, Esquerra Republicana (10 regidors), Barcelona en Comú (10 regidors) i els socialistes (vuit regidors) fan un total de 28 regidors. Però també aconseguiria la majoria absoluta amb 24 regidors la suma de Barcelona en Comú (10 regidors), el PSC (vuit regidors) i Barcelona pel Canvi – Ciutadans (sis regidors), que exclou la llista més votada, ERC.
