El 20 de setembre del 2017, a primera hora del matí, la Guàrdia Civil va posar en marxa una macrooperació policial amb desenes d’escorcolls a departaments de la Generalitat, organismes públics, entitats i domicilis particulars amb l’objectiu d’aturar els preparatius del referèndum de l’1 d’octubre. La resposta immediata dels ciutadans va ser una concentració massiva a les portes d’un dels edificis escorcollats, potser el més significatiu: el del Departament d’Economia, on els agents buscaven documentació relacionada amb el finançament de la votació. Primer desenes, després centenars, i ràpidament milers de persones van expressar el seu rebuig al dispositiu al carrer a crits de “votarem” i “no passaran”, fent extensiva la convocatòria per les xarxes socials. En menys de tres hores, abans de les 11 del matí, l’encreuament de la Gran Via amb la rambla de Catalunya va quedat tallat als trànsit pel gran nombre de persones aplegades. En el punt àlgid de la concentració, s’hi van reunir fins a 40.000 persones, segons la Guàrdia Urbana.
Aquesta és la crònica d’aquell 20-S:
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va convocar d’urgència el Consell Executiu al Palau de la Generalitat i, en una compareixença a la galeria gòtica, va acusar l’Estat d’haver suspès l’autonomia “de facto”, d’haver provocat “un estat d’excepció” i de creuar “la línia vermella que separa els estats autoritaris i repressors dels països democràtics”. Els líders de les entitats sobiranistes van agafar el guant de la mobilització espontània de les primeres hores i van convocar la població a afegir-s’hi al llarg del dia “per defensar les institucions” amb una actitud “contundent, però cívica i pacífica”. Es van repetir imatges de clavells als cotxes de la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra, o d’urnes de cartró passant de mà en mà per sobre dels concentrats.
Voluntaris organitzats per l’ANC van formar un cordó de seguretat per deixar entrar i sortir els treballadors del departament i també per facilitar l’arribada dels representants polítics de la Generalitat -amb el vicepresident Oriol Junqueras inclòs-, alcaldes i periodistes fins a les portes de l’edifici on tenia lloc l’escorcoll. El mateix Jordi Sànchez -aleshores president de l’ANC- i Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, van acudir personalment a les portes del Departament d’Economia per demanar “no caure en provocacions” i van ser ells qui van desconvocar la mobilització a la mitjanit i van instar els assistents a concentrar-se l’endemà mateix al matí a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, al passeig de Lluís Companys.
La imatge de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a sobre dels cotxes de la Guàrdia Civil per demanar la dissolució de la concentració, i la imatge dels cotxes de la Guàrdia Civil totalment inutilitzats i retirats per una grua gairebé 24 hores després de l’inici de l’escorcoll, han quedat a la memòria d’aquell dia i han suposat un dels puntals de l’acusació per sedició que va dur Sànchez i Cuixart a la presó aviat farà dos anys.
A la seu de la CUP, sense ordre judicial
L’operació de la Guàrdia Civil es va fer en paral·lel a una intervenció de la Policia Nacional a la seu de la CUP amb l’objectiu de requisar documentació i material de propaganda del referèndum. Diverses furgonetes es van plantar a les portes de la seu del partit independentista, i entre els membres del partit i alguns centenars de ciutadans que s’hi van aplegar ràpidament van impedir l’entrada als agents. “Si volen entrar, haurà de ser per sobre dels nostres cossos”, els va advertir la portaveu del partit, Núria Gibert. La policia va posar punt final a l’operació gairebé després de vuit hores fent guàrdia al carrer i sense haver entrar a les oficines de la CUP.
