Les platges tenen els dies comptats
Les dades de l’Àrea Metropolitana de Barcelona indiquen que les platges de Barcelona i entorn, que s’estenen al llarg de 42 km de litoral, són un dels espais públics més utilitzats, amb 10.500.000 usuaris. Però aquests espais tant concorreguts tenen els dies comptats.
“Les platges tal com ara les coneixem no podran ser en un futur. La platja esdevindrà, de mica en mica, un producte com de luxe”. Ho diu l’investigador a l’Institut de Ciències del Mar – CSIC, Jorge Guillén, un dels especialistes més reconeguts a Catalunya sobre l’erosió del litoral. I adverteix que “no hi haurà platja per a tothom”.
Els costos de conservació de les platges de Catalunya seran molt alts. Caldrà decidir quines es volen preservar i quines no
[A mitjans dels mes de gener del 2020, la llevantada Glòria provoca estralls a la Mediterrània. El balanç és d’11 morts i tres persones desaparegudes. Segons els experts, l’energia dissipada del temporal es relacionaria amb l’augment de la temperatura del mar.
Durant la tempesta el mar s’eleva un metre i inunda el delta de l’Ebre.
Imágenes del antes y después del Delta del Ebro usando #Sentinel1??a través de los ojos del sistema europeo @copernicus_eu tras la tormenta del pasado partes que devastó el Delta del Ebro hasta 3 km tierra adentro, con daños severos a los arrozales ? ⚡
.
? @CopernicusEMS pic.twitter.com/VL3Rv6lAGA— Comisión Europea (@ComisionEuropea) January 24, 2020
S’emporta dos ponts entre Blanes i Malgrat de Mar. Un d’ells és el del ferrocarril de la Renfe, que creua la Tordera entre Blanes i Malgrat de Mar.
? Ràdio Palafolls avança que RENFE posarà un dispositiu de fins a 8 busos per unir les estacions de Blanes i Malgrat de forma circular i continua durant tot el dia i mentre dures les obres per arreglar el pont sobre la Tordera@ajmalgrat @Blanes_cat @rod1cat @Renfe @Aj_Tordera pic.twitter.com/eNeGSO75cj
— Ràdio Palafolls (@radiopalafolls) January 23, 2020
L’altre, el de la carretera
‼️‼️Atenció:
Els ponts d’en Pitxota, per on passen els trens, i el de la carretera que connecta Malgrat amb Blanes, s’han enfonsat amb la crescuda de La Tordera
MOLTA PRECAUCIÓ ‼️‼️‼️#malgratdemar #temporal pic.twitter.com/jD22KbNx0Q
— Aj de Malgrat de Mar (@ajmalgrat) January 22, 2020
Tardaran mesos en construir-los de nou
Al port del Masnou una barra de sorra li impedeix l’accés
Molt bona imatge! És tracta del port de El Masnou.
Aquí va una ràpida animació per acabar de veure l’impacte de la tempesta. pic.twitter.com/CtlBF9xocq
— José Luis Casamor (@batidivulga) January 31, 2020
A causa de l’escalfament global, els experts alerten d’un canvi en el patró del vent i de l’onatge. I alerten que la majoria de ports catalans estan desprotegits
L’estiu del 2018, l’Àrea Metropolitana de Barcelona va informar sobre l’estat del litoral de la ciutat. Afirmava que a la Barceloneta alguna de les platges havien quedat reduïdes a menys de cinc metres d’amplada i el mar havia arribat fins al passeig Marítim la tardor de l’any anterior. La pèrdua de sorra es va donar de manera considerable a la platja de Sant Sebastià i al Front Marítim del Poblenou, a la de la Nova Mar Bella.
Evolució del litoral barceloní i els efectes de l’erosió
La fotografia de l’esquerra correspon al front marítim de Barcelona l’any 1946. La de la dreta és una foto actual. En moure la barra amb el ratolí es pot apreciar els efectes de l’erosió, més significatius el 1946 i de menys impacte en l’actualitat per l’aportació de sediments de manera artificial.
El cas de Barcelona no és el més greu
Un estudi del Centre d’Estudis i Experimentació d’Obres Públiques encarregat pel Ministeri de Foment i el d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient publicat el desembre del 2014 ja va alertar d’una “tendència erosiva important”. I és que, actualment, la mitjana d’erosió per acreció a les costes catalanes és negatiu i se situa entre els -0,6 i els -0,9 cm per any, fet que s’incrementarà en un futur perquè a mitjan proper segle es preveuen canvis en l’onatge (tant en intensitat com en freqüència), segons explica el Pla d’adaptació al canvi climàtic a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
L’erosió no té únicament i exclusiva una causa natural. En el cas del Maresme, per exemple, les infraestructures construïdes (via del tren amb la creació d’una escullera per protegir-la o els mateixos ports) fragmenten la franja litoral i impossibiliten el flux de sediments, un problema que s’agreuja amb els efectes del canvi climàtic.
El mateix Pla d’adaptació al canvi climàtic a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, realitzat el 2015, ja va alertar que “en 10 anys un 30 % de les platges tindran una amplada insuficient per a la protecció de tempestes i un 7 % desapareixeran totalment”. El document, encarregat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona i basat en part en l’estudi anterior Estat de la zona costanera a Catalunya, realitzat per la Universitat Politècnica de Catalunya, també va alertar que “un 40 % de les platges tindran una amplada d’entre 15 i 35 m, massa estretes per a les activitats de lleure”. I va calcular que cada any es necessitarien 2.800.000 m3 de sediment per compensar la pèrdua de sorres a les platges catalanes.
L’estudi del Ministeri de Foment del 2014 va establir la relació entre l’augment del nivell del mar i el retrocés de la línia de costa a cada municipi. La taula mostra les previsions per al 2050 i el 2100.
Alerta per les previsions d’augment del nivell del mar a Catalunya
2050
2100
Font: Centre d’Estudis i Experimentació d’Obres Públiques (CEDEX 22-414-5-002)
Amplada de platja que es podria perdre
De fet, aquest cost de preservació ja comença a fer-se evident. El Port de Barcelona és un organisme que cada any es responsabilitza de fer un dragatge i una aportació de sediments, tal com s’especifica en la Declaració d’Impacte Ambiental de l’Ampliació del Port de Barcelona. Al marge de si es pot atribuir o no al canvi climàtic, el cert és que les dades facilitades per aquest organisme evidencien que les aportacions de sorra s’han de fer cada any a raó de més quantitat en els darrers tres anys. Des de l’any 2002, el Port de Barcelona ha aportat 1.641.000 m3 de sorra.
A què equival la quantitat de sorra que s’ha reposat?
El Ministeri de Foment és l’altre organisme que s’encarrega d’estabilitzar les platges catalanes. El mes d’abril va anunciar que invertiria més de quatre milions a recuperar les platges del Masnou i de Premià. El volum de sediments que s’han d’aportar superen l’1,4 milions de metres cúbics. A Barcelona el 2010, el Ministeri de Foment va aportar 750.000 m3, que van suposar un cost de 4,5 milions d’euros.
Però són suficients aquestes aportacions?
I el més important, d’aquí a uns anys seran viables? I si es perden les platges, què passarà amb el turisme? El Tercer informe sobre el canvi climàtic de Catalunya afirma que “els principals impactes directes potencials de la pujada relativa del nivell del mar als ports són l’ultrapassament dels dics de recer i la inundació de molls i superfícies portuàries”. A més, amb un mar més alt, les onades es produiran a una altura superior, fet que incrementarà aquests efectes d’erosió i inundació. I és possible, fins i tot, que el clima d’onatge també canviï a causa d’un règim de vents diferent.
Segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya, el mar està pujant a raó de 0,31 cm cada 10 anys.
Evolució del nivell mitjà mensual del mar a l’Estartit (1990-2018)
Font: Servei Meteorològic de Catalunya. Dades de l’observador de l’Estartit Josep Pascual
Pèrdues ecològiques i econòmiques massives
La causa d’aquest escenari de futur és el desglaç conseqüència de l’escalfament global. Per a finals de segle es preveu un creixement del nivell del mar en una franja que va de 0,25 a 1 m d’altura. L’escenari més greu significaria, per exemple, la desaparició total del delta de l’Ebre.
Els deltes dels rius són, conjuntament amb les platges urbanes de Catalunya, unes de les àrees més vulnerables per als efectes previstos de l’increment del nivell del mar. Les causes cal trobar-les en el balanç negatiu en l’aportació de sediments, a conseqüència de la regulació del cabdals dels rius (preses), un nivell topogràfic baix i l’erosió combinada d’onatge i corrents marins. Tot plegat fa que esdevinguin zones en perill de desaparició.
Les imatges següents mostren el delta de l’Ebre en l’actualitat i la situació prevista per a finals de segle.
Font: Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya
Com és de suposar, el delta del Llobregat patiria, si fa no fa, la mateixa dissort. La situació s’agreuja perquè aquest territori ha perdut barreres de protecció natural com ara les dunes que antigament hi havia. De causes d’aquesta desaparició n’hi ha diverses, però la més significativa és que des dels anys 90 del segle passat el vent ha deixat de construir-les.
Malgrat el risc, a banda de l’aportació habitual de sorres per part del Port de Barcelona i del Ministeri de Foment, l’Àrea Metropolitana de Barcelona treballa per protegir el delta del Llobregat amb la construcció de dunes. L’objectiu és el d’estabilitzar el litoral contra els temporals i intentar neutralitzar l’augment del nivell del mar a causa del canvi climàtic.
La construcció de dunes híbrides va començar el 2014 a partir del projecte europeu OPERAs. A les àrees restaurades han creat un ecosistema propi amb la plantació d’espècies autòctones d’aquest hàbitat i la retirada dels vegetals invasors. Els esforços s’han centrat a Castelldefels, Gavà, Viladecans i el Prat de Llobregat.
Però les dunes híbrides, malauradament, no són una solució per a tot el litoral català.