El temporal Gloria ha evidenciat un fet constatat per alguns acadèmics: l’alteració de la direcció dels temporals fruit del canvi climàtic. El doctor Agustín Sánchez-Arcilla, director del Laboratori d’Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha confirmat a betevé que darrerament hi ha més temporals de sud, majoritàriament garbins, en lloc dels de llevant, que fins ara eren els habituals.
Com afectarà això les platges de Barcelona?
És un fet constatat que els temporals de component sud augmenten i, per això, Sánchez-Arcilla apunta a la necessitat de configurar un pla que protegeixi la costa catalana. No fer-ho, afirma, seria com que un malalt no es tractés de la seva malaltia i que cada cop tingués símptomes més evidents.
Juntament amb l’evidència que el canvi climàtic està comportant una modificació en les condicions de vent i onatge, també cal tenir present que el nivell del mar augmenta, motiu pel qual tot fa pensar amb un major impacte dels danys en futurs temporals. De fet, actualment, tots els ports catalans, tret del de Sant Carles de la Ràpita, estan oberts cap al sud, protegits contra temporals de llevant i gregal. En temporals de garbí queden totalment desprotegits.
Arcilla admet que les platges de la metròpoli de Barcelona tenen una capacitat limitada per adaptar-se, tret de les del delta del Llobregat. El motiu és la seva proximitat a grans infraestructures, com edificis, carrers o vies de tren. Les platges actuals estan pensades per a situacions de nord o nord-est. En situacions de sud no tenen espai d’acomodació a les noves onades i això, segons Arcilla, posa de manifest que tenim platges artificials que necessiten manteniment.
A més, afirma que les solucions tradicionals no permetran fer front a aquest canvi de clima de manera satisfactòria. “Fa 2.000 anys que posem pedres al mar i movem sorra i això crea confiança social, però no protecció. A més, són mesures que requereixen un gran consum energètic i que propicien l’augment de diòxid de carboni, que és just el que cal disminuir si volem combatre l’emergència climàtica”. Posa l’exemple d’Holanda, on la mesura de protecció són les dunes.
I al port, com l’afectarà aquest canvi de tendència?
El doctor admet que el port de Barcelona és un gran reclam econòmic i que això és un valor afegit que justifica la inversió per fer-lo més sostenible. Solucions com l’electrificació del port són algunes mesures que es prenen dins el marc de l’emergència climàtica i que l’Ajuntament va declarar a mitjans de gener.
En el cas de les adaptacions necessàries a les instal·lacions portuàries de la ciutat, Arcilla, explica que “no haurien de ser tan contundents com a les platges, que requereixen una reorientació, sinó petits retocs com afegir més protecció a les bocanes. Res a veure, per exemple, amb altres ciutats mediterrànies, com Venècia, i que es planteja la construcció d’una muralla de vidre al voltant del port de la ciutat. Això no és plantejable a Barcelona”.
