L’especialista en història de la moda, Sílvia Rosés, analitza al ‘Plaça Tísner‘ la història del xandall més famós dels anys 70, el Beckenbauer. Franz Beckenbauer va ser un jugador i entrenador alemany que, a més de ser uns dels millors futbolistes de tots els temps, va ser l’ambaixador d’aquesta peça, una de les més icòniques de la moda del segle XX: el xandall de tres ratlles de la marca Adidas.

Tot i això, Sílvia Rosés explica que “l’origen del xandall es desconeix“. El més possible és que s’inspirés en “la tuta” d’Ernesto Michahelles, “Thayaht”, “una granota funcional, pràctica i còmoda que va dissenyar per ser una indumentària per a tothom“. Una altra opció és que fos “a partir dels jerseis de canalé que duien els venedors d’all francesos per protegir-se del fred“. En tot cas, Rosés desmarca a Beckenbauer com a creador d’aquesta peça.

L’èxit del xandall com a roba esportiva

El xandall contemporani no se’l va relacionar amb l’àmbit esportiu fins a la dècada dels 70, a conseqüència de l’avenç en la professionalització de l’esport. Rosés explica que abans “els atletes, per a l’escalfament, solien dur jerseis de llana o cotó força pesats que calia substituir per una roba més tècnica i funcional”.

D’aquesta forma, l’any 1967, l’empresa Adidas va dissenyar un xandall anomenat Firebird que es basava en “una jaqueta amb obertura central i uns pantalons amb cremalleres i estreps al taló detallats per tres franges, que al connectar-les amb la franja lateral que lluïen diversos pantalons formals atorgaven elegància i estilitzaven la silueta“.

Rosés considera que l’èxit obtingut va ser per la incorporació de materials de nova generació com el niló juntament amb l’estratègia comercial d’associar-lo amb la figura de Beckenbauer. Tanmateix, també va tenir certa importància l’eslògan amb què es va promoure el xandall: “Sport and leisure wear”, ja que va ser la primera vegada que instaven a utilitzar el xandall, també, com a indumentària d’oci.

Normalització del xandall

Fins fa uns anys, hi havia sectors interessats a associar el xandall amb les classes desafavorides. N’és un exemple la frase que va pronunciar Karl Lagerfeld en certa ocasió: “El xandall és un signe de derrota. Quan perds el control sobre la teva vida, et compres un xandall”. Actualment, però, aquesta peça de roba es veu en tots els àmbits. Fidel Castro va canviar el camuflatge i la guerrera per les tres ratlles. Posteriorment, el van seguir persones com Hugo Chaves i, ara, Nicolás Maduro.

A més, hi ha una gran quantitat de famosos que han lluït el xandall de les tres ratlles, tan diferents com Bruce Lee, Bob Marley, els rapers Run DMC, Mel C de les Spice Girls, Liam Gallagher o Elton John. Fins i tot, és un element important a pel·lícules com ‘Kill Bill’ i sèries com ‘Glee’ o ‘El juego del calamar’.