Fa anys que l’escriptora Brigitte Vasallo investiga el fenomen de la diàspora. Ara presenta un dels fruits d’aquest treball, ‘Tríptic del silenci‘, una obra singular que es desplega en tres llibres que integren català, castellà i gallec. N’hem parlat amb ella al ‘Plaça Tísner‘.
Tríptic del silenci
‘La condició txarnega’, en català; ‘El exilio sin nombre’, en castellà, i ‘Á intemperie’, en gallec: són els tres volums que integren el “Tríptic del silenci”. Es tracta de textos nascuts d’adaptar la proposta teatral ‘Naxos’, un drama en tres laments i un parell d’actes que s’ha pogut veure, entre d’altres, a Madrid.
Vasallo parteix del mite grec d’Ariadna i el minotaure per explicar la història oblidada de la pagesia que va ser expulsada del camp durant el franquisme. L’autora rebat el relat hegemònic que menysprea aquesta població i la titlla d’analfabeta alhora que explica el pas de l’esfera rural a la urbana en clau de progrés.
Investigar la diàspora
“Tríptic del silenci” forma part d’una investigació més àmplia i multidisciplinar sobre la memòria de les diàspores que porta per nom ‘Trilogia de naxos’. Vasallo planteja aquesta recerca, que desenvolupa des de fa uns quatre anys i espera que segueixi durant uns quants més, en tres fases i proposa una metodologia aplicable en altres casos.
Un dels aspectes de la investigació és el de dur a terme una “literatura per a no lectores“. Vasallo reivindica el valor de la cultura oral i planteja els seus projectes en formats com lectures en veu alta o peces escèniques.
El “mosaic” de Brigitte Vasallo
- Una reivindicació: la cultura oral i els valors de les societats camperoles precapitalistes. Al “Tríptic del silenci”, la Brigitte denuncia que fossin expulsades del món rural i titllades d’analfabetes. Una obra singular, formada per tres llibres en tres llengües sobre una mateixa història.
- Una influència: ‘Seique’, de Susana Sánchez Arins. A l’hora de plantejar el “Tríptic del silenci”, la Brigitte tenia molt present aquest llibre sobre la memòria, la desmemòria i les formes de construir la història.
- Un mite: el d’Ariadna i el minotaure, en què la filla del rei de Minos traeix el seu pare i la pàtria i s’alia amb l’atenenc Teseu, que també l’acaba traint, a ella. La Brigitte pren aquest relat i el reformula en la seva investigació: la ‘Trilogia de naxos’.
- Un fenomen: la diàspora. A partir de la seva experiència, a la ‘Trilogia de naxos’, la Brigitte proposa una metodologia en tres fases per fer memòria d’aquest fenomen en diversos contextos.
- Una crítica: el concepte de no-lloc, encunyat per l’antropòleg francès Marc Augé. La Brigitte el rebat i defensa com a sí-llocs els espais suposadament transitoris, perquè determinen el dia a dia de molta gent.
- I una plaça: la bulliciosa Djemà-el-Fna, icona de la ciutat de Marràqueix. La Brigitte la coneix bé perquè ha viscut part de la seva vida al Marroc.
