Una rajola modernista amagada en un pis del barri de Sant Gervasi – Galvany és el punt de partida d”Un tesoro en el olvido’, una novel·la d’aventures que transita per la Barcelona actual i la de finals del segle XIX i principis del XX. La seva autora, Virginia Garzón de Albiol, ha passat pel ‘Plaça Tísner‘ per parlar-nos d’aquesta obra que reivindica la història i el patrimoni de la ciutat.
A la recerca del tresor
La protagonista d”Un tesoro en el olvido’ és la Clara, una jove que descobreix una rajola amagada en el pis on ha viscut amb la seva àvia que acaba de morir. La inesperada troballa duu la Clara i els seus amics Bernat i Felipe a emprendre la recerca del que sembla un tresor amagat. La història transcorre en dos temps: el present d’aquests personatges i la Barcelona de fa un segle. Garzón de Albiol reflecteix els canvis i contrastos d’una època en què la ciutat va viure l’esplendor del modernisme, però també les revoltes obreres.
Escriure en positiu
El poema de Mario Benedetti ‘Defensa de la alegría‘ dona nom al web i blog personal de Virginia Garzón de Albiol. Cada divendres hi publica un text en què, d’una manera o altra, transmet una visió positiva de la vida. Després d’anys treballant en el tercer sector, ara l’autora es dedica exclusivament a l’escriptura i considera que aquesta és una molt bona eina per transmetre il·lusió i esperança.
Garzón de Albiol assegura que l’objectiu dels seus escrits és “despertar un somriure en la persona lectora”. Aquesta mirada està present també a la primera novel·la que va publicar, ‘Queridísima Juana‘ (Avant Editorial, 2015), la història de tres amigues que envien cartes per donar suport i acompanyar la protagonista que està passant un moment delicat.
El “mosaic” de Virginia Garzón de Albiol
- Una ciutat: Brussel·les. S’hi va traslladar quan era una nena perquè els seus pares s’hi van instal·lar per feina. El clima fred i plujós, i no conèixer ningú, la van empènyer a passar moltes hores a casa concentrada en els llibres.
- Una passió: l’escriptura. La Virginia escriu des de petita. Va començar amb cartes que enviava a la seva família des de Brussel·les però ràpidament va començar a escriure contes per a ella. Anys després, una tieta la va animar a fer el pas de publicar.
- Un producte: la rajola hidràulica. Una peça d’aquest tipus de paviment està al centre de la novel·la ‘Un tesoro en el olvido’, que la Virginia ens ve a presentar.
- Una empresa: La Casa Escofet. Aquesta fàbrica va excel·lir en l’elaboració de rajoles hidràuliques. Va treballar amb grans artistes modernistes com Domènech i Montaner o Gaudí.
- Un sentiment: l’alegria. La Virginia insisteix en el poder i la necessitat de sentir-ne i provocar-ne. Al seu blog, que ha anomenat com el poema de Mario Benedetti ‘Defensa de la Alegría’, comparteix textos que posen l’accent en la part positiva de la vida.
- I una plaça: la del Pi. L’hi té molta estima perquè cada vegada que visitava Barcelona de petita hi anava i passejava també pels carrers que l’envolten.
