L’artista urbà Salvatore Benintende, més conegut com a Tvboy, passa pel ‘Mirador Barcelona’, del “bàsics”, una atalaia des d’on mirar amb perspectiva la ciutat. De fet, l’artista ja es mira la ciutat d’una altra manera diferent de la resta de barcelonins. Els murs i les parets buides de Barcelona per a ell són una tela potencial on deixar la seva empremta a través de les seves obres d’art urbà.
L’italià Tvboy es va traslladar a viure a Barcelona el 2005 per amor i aquí ha desenvolupat bona part de la seva carrera. Explica que la primera sensació que li va transmetre la ciutat va ser “de llibertat, a mi sempre em para la policia als aeroports i a Barcelona no, pots vestir com vols, no et sents jutjat”, i també creu que quan arribes és una ciutat “acollidora”. A més, recorda que ell va néixer a Sicília, a Palerm, i el fet que Barcelona tingui mar li dona un “aire de vacances” permanent i encara que no hi vagi habitualment “tens aquesta sensació”. De fet, poca cosa li troba de negativa, però si hagués de dir-ne alguna, explica amb ironia, seria “que està saturada d’italians…. i turistes i lladres de carteres. Com totes les grans ciutats, té aquest punt de conflicte”.
“Els catalans te’ls has de guanyar, un cop guanyats són teus per tota la vida”
Creu que els barcelonins i els sicilians, com que són mediterranis, tenen moltes similituds, fins i tot en el parlar. Ara, especifica que els catalans tenen un punt reservat, creu que “te’ls has de guanyar” però que “un cop guanyats són teus per tota la vida”.
L’artista urbà s’ha especialitzat en retrats de personatges d’actualitat. A través de la ironia i el contrast ha vestit Leo Messi de Che Guevara, Ada Colau de Marianne francesa i el dictador Franco de zombi. Va començar pintant amb esprai, però amb l’ordenança del civisme va optar per encolar, ja que és més ràpid i més complicat que l’enxampin i també, diu, la multa és menor.
El petó entre Messi i Ronaldo, un punt d’inflexió
L’obra que marca un abans i un després en la seva carrera és el petó entre Messi i Ronaldo. No només per la part artística, sinó perquè coincideix amb l’any que va néixer la seva filla. Aquest grafit va “obrir una nova forma de mirar” el seu treball. Tot i això no ha volgut quedar-se només fent “petons”, perquè considera que “s’han de buscar coses noves, si no t’avorreixes”. A més, explica que li agrada plasmar els temes d’actualitat, però alhora “no m’agrada parlar de tot, m’agrada parlar del que a mi m’interessa i del que crec que són temes universals”. A la ciutat li agrada buscar llocs abandonats i “infiltrar-m’hi, trobar un espai mal fet i donar-li una nova vida”.
Obres reivindicatives
Les reivindicacions de Tvboy també l’han portat al món de la política. Ha sacsejat i satiritzat la imatge d’alguns líders creant escenes d’amor entre partits enfrontats i entre aquells que volen marcar distàncies tot i tenir similituds ideològiques. En aquest sentit, hem pogut veure junts Pedro Sánchez amb Pablo Iglesias i Pablo Casado amb Santiago Abascal. Un altre tema recurrent en l’obra de l’artista és la lluita del moviment LGTBIQ. A les imatges de persones del mateix sexe fent-se petons, s’hi suma l’aparició de banderes del col·lectiu en les seves pintures i el record de mites del moviment com Raffaella Carrà.
El grafiter també ha traslladat la seva obra del carrer a sota un sostre, a les parets de museus o galeries on s’ha pogut veure un ampli recull de la seva trajectòria.
