“Jo no el llegiré”. Aquest és el comentari que el guionista i Premi Nacional de Còmic Antonio Altarriba va rebre d’alguns amics en saber que treballava en ‘El cel al cap’ (Norma Editoral). Es tracta d’un còmic esfereïdor sobre la desoladora vida d’un nen soldat de la República Democràrica del Congo que emprèn una viatge clandestí cap a Europa a la recerca d’una vida allunyada de la mort que el rodeja. Una obra que interpel·la el lector: “Això no ens ho hem inventat nosaltres”, diu Altarriba a un equip del ‘Plaça Tísner‘, “el que s’explica aquí és una realitat quotidiana que existeix no tan lluny de les nostres fronteres”.
Fer un còmic gore no tenia cap sentit”
El contrapunt del dibuix
La duresa de la història contrasta amb unes imatges en ocasions poètiques que signa l’il·lustrador Sergio García (Premi Nacional d’Il·lustració), que ha volgut contrarestar els horrors que s’expliquen amb uns dibuixos “bells, però que creïn consciència” dels fets que es narren. La intenció ha estat fugir de l’obvietat de ser “ultraviolents, hipermorbosos: fer un còmic gore no tenia cap sentit”, afirma García.
La colorista Lola Moral afegeix que “el color construeix, forma part de la història i serveix de fil conductor”. Unes tonalitats equilibrades que aporten “bellesa”, diu Moral, que defugen coloracions estridents que “haguessin reincidit en la violència i en el dramatisme del còmic”.
Realisme màgic africà
La història està narrada en “clau de realisme màgic”, explica Antonio Altarriba, “molt important en les tradicions populars d’Àfrica”, en un còmic en què l’amistat i l’amor també tenen una gran importància. El guionista també ha volgut mostrar “l’ésser humà en el seu costat més positiu”, perquè quan sorgeix “el coratge i la virtut enmig de l’adversitat és quan som més grans”.
