Sergi Pàmies és un dels protagonistes d’aquest retorn literari. Després de cinc anys de silenci editorial publica “A les dues seran les tres”. Les relacions familiars, els records, les pors i l’acte mateix d’escriure són algunes de les qüestions que tracta en aquest nou recull de contes publicat a Quaderns Crema, una obra tenyida d’humor i tendresa que ha vingut a presentar-nos al ‘Plaça Tísner’.
Realitat o ficció?
En els 10 relats que formen “A les dues seran les tres”, Pàmies torna a jugar a l’equívoc, explorant amb gran habilitat la barreja d’experiències viscudes i imaginades. El veterà escriptor empeny el lector a preguntar-se sovint si allò que està llegint ha succeït o bé és una ficció extremament versemblant. Els detalls d’un viatge amb els seus fills que recorre a ‘Díptic bivitel·lí’, els records d’infantesa lligats al retorn a Catalunya dibuixats a ‘Per què no toco la guitarra’ i l’evolució de Barcelona que reflecteix ‘Dies històrics’ conviden a passejar per la confusa frontera entre realitat i ficció.
Si m’hagués costat escriure, probablement hauria fet una altra cosa”
Escriure sobre l’ofici d’escriptor
A ‘La segona persona’, el relat que obre el recull, s’apunta la idea que escriure no és “conseqüència de cap predestinació sinó d’una carambola de temps lliure i equilibri entre esforç, facilitat, atzar i satisfacció”. Les reflexions sobre la naturalesa de l’ofici però també sobre tot allò que l’envolta esquitxen de manera més o menys preeminent diversos relats. Un dels més destacats és ‘Fires i congressos’, en què Pàmies rememora, entre d’altres, un viatge al Quebec en què va coincidir amb el seu admirat Manuel Vázquez Montalbán.
El “mosaic” de Sergi Pàmies
- Una ciutat: Gennevilliers, a tocar de París. El Sergi hi va viure fins als 11 anys, quan la seva mare va tornar a Catalunya després d’anys d’exili.
- Una influència: el compromís polític dels seus progenitors: Teresa Pàmies i Gregorio López Raimundo, destacats militants comunistes i antifranquistes.
- Un altaveu: els mitjans de comunicació. Ha col·laborat en diversos espais de ràdio i televisió i publica regularment articles i columnes d’opinió a ‘La Vanguardia’.
- Una passió: el cinema. Mira diverses pel·lícules cada setmana i li agraden tots els gèneres, des del terror a les comèdies romàntiques.
- Una xifra: 10. És el número de contes que apareixen en el seu últim llibre, ‘A les dues seran les tres’, publicat a Quaderns Crema.
- I una plaça: la de Catalunya. És un dels diversos escenaris de Barcelona que apareixen en alguns dels contes del recull que aquest dijous ens ve a presentar.
