La doctora en mitjans de comunicació i cultura Francina Ribes Pericàs és l’autora del llibre ‘Ausencia y exceso, lesbianas y bisexuales asesinas en el cine de Hollywood’ (Editorial Dos Bigotes). L’assaig denuncia la invisibilització del col·lectiu a la gran pantalla al llarg dels anys. I és que, adverteix Ribes, “les lesbianes només han existit al cinema comercial com a objectes desitjables per l’home heterosexual”.
L’obra analitza també per què Hollywood ha mostrat tradicionalment les lesbianes i bisexuals com a assassines violentes: “Sovint hi apareixen dones que a més de tenir comportaments explícitament lèsbics solen cometre algun assassinat”, assegura. A més, indaga els orígens d’aquest arquetip misogin que, segons l’autora, trobem en les dones fatals, les vampiresses i el cinema neo-noir.
Per explicar-ho, Francina Ribes Pericàs posa alguns exemples de com representen les relacions lèsbiques diferents títols des de finals dels anys 80 fins a l’actualitat. Aquesta és la tria que hem fet des del programa ‘Plaça Tísner’ després de parlar amb ella.
1. ‘Instint bàsic’ (1992)
Paul Verhoeven
La pel·lícula, amb Michael Douglas i Sharon Stone com a intèrprets destacats, és un dels primers films comercials en què trobem escenes lèsbiques explícites. Segons Ribes, però, el punt de vista que adopta el muntatge és únicament el del protagonista masculí, el detectiu Nick Curran, interpretat per Douglas: “És una transgressió eròtica influïda per la pornografia”, adverteix.
L’autora considera, a més, que el personatge de Stone, Catherine Tramell, “és excessiu i està hipersexualitzat”. Es tracta d’una escriptora bisexual que “al llarg de la història tens la sensació que podria assassinar algú en qualsevol moment”.
2. ‘Llaços ardents’ (1996)
Lana i Lilly Wachowski
Bona part de les produccions de finals dels 80 i principis dels 90 afronten el lesbianisme i la bisexualitat d’una manera semblant a ‘Instint bàsic’ i ‘Dona blanca soltera busca’, per posar-ne un altre exemple.
Tot i això, diu Francina Ribes, amb els anys comencen a aparèixer exemples de llargmetratges que “donen la volta als estereotips imperants d’una manera transgressora”. És el cas de ‘Llaços ardents’, en què la relació lèsbica va més enllà de “l’exhibició anecdòtica” i té una major importància en la trama que en altres pel·lícules de l’època o anteriors.
3. ‘Jennifer’s body’ (2009)
Karyn Kusama
Tal com afirma l’autora al llibre, la cinta de Kusama amb guió de Diablo Cody és, en realitat, un “cavall de Troia”. Amb l’actriu Megan Fox com a protagonista i sota l’aparença d’un thriller eròtic per a joves, trobem una història que, segons Ribes, “conserva tots els estereotips de les pel·lícules de terror, d’adolescents i de vampiresses, però és una paròdia feminista d’aquest tipus de cinema”.
4. ‘El cigne negre’ (2010)
Darren Aronofsky
Protagonitzada per Natalie Portman, Mila Kunis, Winona Ryder i també Vincent Cassel, ‘El cigne negre’ és un exemple de pel·lícula més o menys recent en què les escenes lèsbiques no succeeixen en el món real. “Són escenes somiades o que algú s’ha imaginat”, adverteix la doctora en mitjans de comunicació i cultura. Afegeix que això també passa en altres produccions com ‘Thelma’ i ‘Mulholland Drive’.
5. ‘Carol’ (2015)
Todd Haynes
Un dels principals fets que denuncia l’escriptora amb el llibre ‘Ausencia y exceso’ és que el relat no s’ha explicat encara pràcticament mai des de la perspectiva de l’homosexualitat femenina: “Hi ha una absència de subjectivitat lèsbica en la majoria de les pel·lícules”.
Assegura, però, que trobem excepcions. Per exemple ‘Carol’, protagonitzada per Cate Blanchett i Rooney Mara. En aquest cas, la trama ens presenta un amor romàntic entre dues dones tractat amb el mateix respecte que s’ha fet amb les històries heterosexuals tradicionalment.
6. ‘Súper empollonas’ (2019)
Olivia Wilde
Segons Ribes, encara estem lluny d’una normalització en la representació de les lesbianes i bisexuals al cinema. Darrerament, però, “s’ha evidenciat una preocupació per la diversitat i per la inclusió en el sector”. Comenta que en trobem un exemple a ‘Súper empollonas’, una comèdia popular en què una de les protagonistes és lesbiana.
7. ‘Retrato de una mujer en llamas’ (2019)
Céline Sciamma
La directora francesa Céline Sciamma explica la història d’una relació prohibida entre una aristòcrata i una pintora encarregada de pintar el seu retrat a ‘Retrato de una mujer en llamas’. Per Francina Ribes, el llargmetratge de Sciamma és un dels millors exemples de com tractar les relacions lèsbiques d’una manera més justa.
L’autora adverteix, però, que es tracta d’una excepció i que els pocs casos existents els trobem encara en pel·lícules “relativament independents”.
