Els barcelonins curiosos ja poden pujar i recórrer les diferents estances d’una talaia de 35 metres d’alçària amb vistes fantàstiques: la icònica torre del Relloge del pati de Lletres de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, a la plaça de la Universitat. Coincidint amb la celebració dels 150 anys de la posada en marxa d’aquest edifici universitari, la UB ha inclòs la torre dins les visites guiades després d’una reforma imprescindible, que fa possible que un grup reduït de persones puguin accedir a un dels espais més desconeguts d’aquest Bé Cultural d’Interès Nacional. Un equip del Plaça Tísner ja hi ha accedit.
El campanar de l’Edifici Històric de la UB (1881) va ser dels pocs i dels primers campanars no religiosos que va tenir Barcelona, marcava l’hora de la ciutat moderna”
La visita permet accedir darrere de l’esfera del rellotge de la torre, on encara es conserva el mecanisme que feia girar les agulles i controlava l’engranatge que va fer sonar les campanes entre 1938 i 2005. És una peça de Manofacturas Blasco, substituta del rellotge original del 1881 que es va fer malbé amb els bombardejos de la Guerra Civil.
Un campanar no religiós
Les dues torres que flanquegen la façana de l’Edifici Històric de la UB eren també dos observatoris. Explica el tècnic de Cultura de la UB, Ramon Dilla, que “més enllà d’una funció intrínseca, volien dotar d’entitat a l’edifici”, projectat per l’arquitecte Elies Rogent i construït entre 1836 i 1872. Afegeix que la torre “va ser dels pocs i dels primers campanars no religiosos que va tenir Barcelona, i marcava l’hora de la ciutat moderna“. Actualment, és un emplaçament privilegiat que ofereix una perspectiva fins ara inaccessible cap a la Ciutat Vella, l’Eixample i el pati de Lletres de la universitat.
Campanades que fan tremolar
Afirma l’arquitecte i director d’Infraestructures de la UB, Andrés Lezcano, que pujar a la coberta de la torre fa uns mesos hauria estat “impossible del tot” a causa d’un problema de “degradació de la coberta”, que han resolt amb una consolidació de l’estructura. Les tasques van començar el desembre del 2021 i han tingut un cost de 210.000 euros.
Si la visita coincideix amb les 12 h del migdia, es pot sentir la tremolor a terra mentre sonen les campanes, una vibració que afecta els murs i que obliga a fer un seguiment especial d’aquest espai tan singular.
Les campanes del 1881
La coberta de la torre permet tenir a tocar el campanar d’espadanya que conserva encara les campanes originals provinents de la foneria de Miquel Forcada i que van recuperar el so el 2019. “Sabem que cadascuna va costar 6.500 pessetes d’aquell 1881“, comenta Dilla, i afegeix que la gran té una inscripció en llatí que diu: “Alumnes i professors de l’acadèmia de Barcelona, obeïu el so”.
