El cap de moltó de la finca del carrer del Montnegre, 44-46 ja ha estat retirat. L’actuació s’ha fet dijous, 6 d’octubre, pels volts de les 17 h i després ha estat traslladat a l’Arxiu de les Corts. El marrà s’ha convertit en tot un símbol del veïnat del Camp de la Creu, mobilitzat de fa mesos per evitar que la transformació de la Colònia Castells no destrueixi els elements singulars que encara queden al barri. L’enderroc de l’edifici on es trobava fins ara el podria haver malmès.
Tot i que popularment se’l coneix com a boc, és un moltó, el mascle de l’ovella. De fet, s’ha pogut confirmar a través de l’hemeroteca que va existir una carnisseria al carrer i per tant podria ser que la figura fos un reclam comercial o un homenatge als tractants de bestiar.
Una retirada complexa amb fil de diamant
La retirada ha estat força complexa. Ha requerit l’ús de diamant amb l’objectiu de no malmetre cap element del moltó i traslladar-lo sencer a l’arxiu. Joan Ramon Riera, regidor de les Corts, ha explicat durant el plenari del districte d’aquest dimarts que una brigada especialitzada s’ha encarregat de dur a terme l’operació amb total respecte pels elements patrimonials.
Mobilització per conservar el passat obrer del barri
La plataforma Salvem el Camp de la Creu lluita des de fa mesos perquè la transformació del barri no faci desaparèixer la memòria obrera de la zona. El veïnat del Camp de la Creu data del segle XIX i es va crear al voltant de la plaça del Carme, per acollir els obrers que arribaven a les Corts en ple procés d’industrialització.
S’ubica entre els carrers d’Entença i Gelabert i la travessera de les Corts, una zona que va començar a créixer abans que el complex de casetes de la Colònia Castells. Molts dels edificis estan afectats pel projecte urbanístic de la Colònia Castells.
Un homenatge als tractants de bestiar
L’edifici del cap de moltó era originalment un habitatge de planta baixa, com molts dels primers edificis del Camp de la Creu. Es va ampliar amb dues plantes l’any 1923, data que apareix inscrita a la façana. Es creu que la ubicació del cap de l’animal va ser un homenatge als tractants de bestiar o tripaires que llavors venien als mercats de la Concepció, de Santa Caterina i de la Boqueria de Barcelona.
