via Laietana 1909
Foto: Josep Brangulí

Un fil de Twitter mostra com va ser l’obertura de la via Laietana a través de fotografies insòlites de l’època que han estat acolorides. A les imatges, que s’han fet virals, s’hi pot veure des dels primers enderrocs per construir el carrer, l’any 1908, fins al moment en què la via queda oberta la circulació (1913) i s’hi comencen a fer els primers edificis nous. Les fotografies les ha publicat @CatColor i són obra d’alguns dels fotògrafs de l’època com Josep Brangulí, Francesc Brunet i Adolf Mas.

Quina és la història de la via Laietana?
Mapa interactiu amb vídeos dels moments i els llocs clau del naixement i la vida de la via Laietana

Com era el barri que va desaparèixer?

L’obertura de la via Laietana va suposar la destrucció d’un barri sencer i el desplaçament de més de 10.000 barcelonins. L’objectiu era connectar l’Eixample amb el port de Barcelona. Les obres es van fer en cinc anys i en tres fases, sota la direcció dels arquitectes Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch i Ferran Romeu. Justament ara la via Laietana viu la primera gran reforma, un segle després, per reduir-hi el trànsit privat.

Foto: Francesc Brunet
Plaça de l’Oli, 1908 (Foto: Francesc Brunet)

Tot i la gran oposició del veïnat al projecte, la nova via Laietana va tirar endavant i va suposar la desaparició de 85 carrers i 2.200 cases. Al fil s’hi poden veure fotografies d’alguns dels carrers que es van enderrocar com el carrer dels Arcs de Jonqueres, que acabava a la plaça de Jonqueres; el carrer de les Filateres, on hi havia les agències de transport, el carrer de l’Arc de l’Infern o el carrer d’en Burgés, amb una volta que comunicava amb la placeta dels Argenters.

S’enderroquen places, palaus i esglésies

L’enderroc també va suposar la desaparició d’algunes places, com la plaça de Sant Sebastià, on havia les antigues voltes del Mercat dels Encants, la placeta dels Argenters o la plaça de l’Oli.

Plaça de Sant Sebastià amb les antigues voltes del Mercat dels Encants (Foto: Francesc Brunet)

L’enderroc no només va afectar els carrers, sinó també nombrosos edificis —com el desaparegut palau del marquès de Monistrol, al carrer de la Riera de Sant Joan, o el palau Clariana Padellàs, traslladat del carrer dels Mercaders a la plaça del Rei— i algunes esglésies, com la de Santa Marta, a la riera de Sant Joan. Precisament, fa només uns dies també van aparèixer les restes de l’antic monestir de Jonqueres, que es va “mudar” al carrer d’Aragó per evitar-ne l’enderroc.

Foto: Francesc Brunet
Palau Clariana Padellàs al carrer del Mercader, 1908 (Foto: Francesc Brunet)

Durant les obres per obrir la via Laietana també es va aprofitar per construir els túnels del metro i els del clavegueram i els serveis bàsics, com l’electricitat o el gas.

Foto: Josep Brangulí
Construcció del clavegueram i els túnels del metro, 1911-13 (Foto: Josep Brangulí)
Com va ser l’obertura de la via Laietana al mar?
Va ser un dels grans projectes urbanístics de Barcelona al s. XX i va canviar la cara de la ciutat

La nova via Laietana, oberta a la circulació el 1913

El fil de Twitter també mostra el final de les obres de la via Laietana, l’any 1913, quan el carrer va quedar obert a la circulació. A les fotografies, a més, també s’hi pot veure com es comencen a construir alguns dels edificis que conformen el carrer en l’actualitat.

Foto: Josep Brangulí
La via Laietana oberta a la circulació, 1913 (Foto: Josep Brangulí)

Un professor d’institut acoloreix les fotografies

Darrera d’aquest fil de @CatColor hi ha en Pep Moliner, un professor de l’Institut Sant Gregori, a Girona. Va obrir el compte de Twitter fa només 15 dies amb la intenció de publicar fotografies per ajudar els seus alumnes a estudiar fets històrics recents. Utilitza aplicacions per acolorir imatges i, en alguns casos, retoca algunes fotos amb Photoshop. “Al final ha agradat més als adults que als adolescents”, admet vist el rebombori que ha provocat el fil sobre la via Laietana.