Nacho Vegas reprèn a Barcelona l’extensa gira amb què presenta el seu últim disc, ‘Mundos Inmóviles Derrumbándose’, per l’estat espanyol i l’Amèrica Llatina. El cantautor asturià actua dijous, 20 d’abril, a la sala Paral·lel 62 en el marc de la programació del Guitar Festival BCN 2023.
Segons ha explicat al programa ‘Plaça Tísner’, l’il·lusiona tocar “en un espai amb gestió municipal i una bona programació”. Activista i militant d’Anticapitalistes Astúries, recorda que la darrera vegada que va fer un concert a la Paral·lel 62, quan encara era sala BARTS, “hi havia un procés de gentrificació de la zona i la sala era un focus d’aquesta gentrificació”.
Estimar-se no és el mateix quan vens d’una classe popular, tens problemes o una feina alienant”
Presenta senzill: ‘Opulencia y amén’
Vegas és aquests dies a Barcelona presentant el seu darrer senzill: ‘Opulencia y amén’, una cançó amb perspectiva de classe i que aborda “una història d’amor en un entorn hostil“. De fet, reivindica que “estimar-se no és el mateix quan vens d’una classe popular, tens problemes, una feina alienant o vius en un entorn asfixiant o, si en canvi, vius entre luxes“.
És el tercer senzill que treu després d’haver publicat el darrer disc i anuncia que “segurament acabaran reunint-se en un EP”, un regal als seguidors a qui encara agrada el format físic. Sobre les tendències noves de la indústria musical, considera que recuperen una manera d’escoltar música “més semblant a com es feia als anys 50, abans de l’aparició dels àlbums als 60″. Adverteix, però, que exigeixen a l’artista “generar contingut, tenir visibilitat i estar a les xarxes socials contínuament“.
La primera persona excessivament confessional té els seus límits”
Tornar als orígens
Després de més de dos anys de concerts amb els temes de ‘Mundos Inmóviles Derrumbándose’ com a principals, Vegas assegura que està recuperant cançons antigues pel seu repertori en directe. ‘Va a empezar a llover’ o ‘El Ángel Simón’ en són un exemple. Connecten, a més, amb l’esperit de l’últim LP en què va “sentir la necessitat de fer una obra més íntima, com els primers discs”.
Reconeix que en els seus darrers treballs havia “anat fugint d’aquella primera persona excessivament confessional que té els seus límits”, però que ha volgut recuperar perquè “de tant en tant, és necessari tornar als orígens“.
Per aconseguir això, i per superar una crisi de creativitat derivada de la solitud a causa de la pandèmia, es va refugiar en un petit poble de la costa d’Astúries. Es va instal·lar a Ortigueira, “un lloc on tot transcorre d’una altra manera i que va fer que tornessin els estímuls” per fer cançons noves.
L’oficialitat de l’asturià i la llibertat de Pablo Hasél
Nacho Vegas, que s’ha implicat en diverses causes ciutadanes al llarg dels anys, demana una major consciència als seus companys del sector musical i, per exemple, “no normalitzar que Pablo Hasél faci més de dos anys i mig que és a la presó”.
També ha reivindicat la llengua asturiana, no només publicant cançons en bable sinó, a més, reclamant-ne la cooficialitat. Preguntat sobre si farà un disc sencer en asturià en el futur, respon que li agradaria i que “és possible“. Espera, però, que abans arribi “l’oficialitat de la llengua asturiana, que seria el primer pas per normalitzar l’asturià i el seu ús”.
