‘Vamos a comernos el mundo o las locas aventuras de La Pegatina’ és el títol del nou còmic editat per Norma Editorial amb què el grup celebra 20 anys de carrera. Narra les vivències de la banda en les gires que ha fet arreu del món, especialment per Àsia i Amèrica.

Segons assegura al programa ‘Plaça Tísner’ el cantant de la formació, Adrià Salas, la novel·la gràfica recull anècdotes que no han revelat mai, ni tan sols en les entrevistes més extenses. Per exemple, “coses que no es poden explicar” perquè les van fer sota els efectes del baijiu, una beguda alcohòlica xinesa, i altres aventures que “surten al llibre i és divertit llegir-les”.

Any de celebracions

El còmic és per a La Pegatina “una manera original de celebrar l’aniversari”. Rubén Sierra, guitarrista, destaca que, en realitat, són les històries d’una colla d’amics i valora el fet que “el grup ha sigut el mateix des del principi”. El llibre no és, però, l’única manera amb què commemoren l’efemèride, ve acompanyat de la publicació d’un EP i de tres actuacions en directe: una al Wizink Center de Madrid i dos concerts al Sant Jordi Club de Barcelona els dies 3 i 4 de novembre.

Han estat 20 anys anant a llocs que una persona difícilment podrà recórrer en una sola vida”
Lluc Silvestre, guionista

Objectiu didàctic

La idea de fer una novel·la gràfica sobre la banda parteix del guionista barceloní Lluc Silvestre: “Han estat 20 anys anant a llocs que una persona difícilment podrà recórrer en una sola vida“. Ha estat ell qui ha recopilat els àudios i textos que li han anat enviant els components del grup amb les diferents vivències i, explica, els ha convertit en “una història no cronològica en què cada país té una identitat”. De fet, adverteix que l’obra té també un caire didàctic i explica particularitats sobre les cultures que apareixen.

Les il·lustracions són a càrrec del dibuixant argentí Edgardo Carosia, conegut com a Mr. Ed. Assegura que abans de posar-se a dibuixar s’ha documentat a fons i que s’ha basat en les fotos i els vídeos que li ha passat el conjunt “per agafar sobretot colors“. A més, s’ha endinsat de ple en cançons com ‘Mari Carmen’, ‘Gat rumberu’ o ‘Lloverá y yo veré’ per copsar “l’esperit que desprenen”.