La Setmana del Llibre en Català ha distingit amb el 27e premi Trajectòria a Mercè Ibarz per l’esperit pioner de la seva producció literària i l’aportació a la cultura del país. A propòsit d’aquest reconeixement, l’escriptora i periodista ha passat per ‘Plaça Tísner‘ i hem tingut l’oportunitat d’endinsar-nos amb ella en alguns dels seus treballs, entre els quals destaquen els llibres dedicats al món rural i els estudis sobre Mercè Rodoreda.
La veu de Saidí
“Anar i tornar de Saidí es pot fer per camins diferents, i a mi fa vint-i-cinc anys m’agradava sobretot la carretera de dalt”. Així comença ‘La terra retirada’, obra en què Mercè Ibarz descriu i analitza en primera persona les transformacions del territori on ha crescut. La va publicar el 1993 i dos anys després va aparèixer ‘La palmera de blat’, una aproximació novel·lada a la mateixa realitat. En aquests textos, Ibarz introdueix els canvis del món rural contemporani en la narrativa catalana. Un exercici que ha posat en valor el jurat del premi Trajectòria i que Ibarz va reprendre el 2020 amb ‘Labor inacabada’, títol que tanca aquesta trilogia dedicada a la Franja de Ponent que s’ha publicat reunida sota el títol ‘Tríptic de la terra’.
La dona sempre ha tingut un paper més evident en el món rural”
Resseguint Mercè Rodoreda
Una de les línies de treball que Mercè Ibarz ha desenvolupat al llarg de la seva trajectòria ha estat l’estudi de la figura de Mercè Rodoreda. És autora d’obres com ‘Retrat de Mercè Rodoreda’ o ‘Rodoreda, un mapa’, en què explora des de punts de vista poc habituals la vida i obra de l’escriptora catalana. D’ella, Ibarz en destaca especialment “l’ambició absoluta de fer una obra literària de nivell europeu”. I posa èmfasi en el valor conjunt que suposa “respondre a l’escriptora que volia ser i reconstruir el públic lector”, que el context de guerra i dictadura havia compromès.
Premi Trajectòria
Des del 1997, la Setmana del Llibre en Català atorga anualment el premi Trajectòria a una figura que destaqui per la seva tasca de divulgació de la cultura catalana. Avel·lí Artís Gener “Tísner”, Miquel Martí i Pol, Teresa Pàmies, Quim Monzó, Isabel Clara Simó o Maria Barbal són algunes de les persones que han rebut aquesta distinció. El guardó, que en cada edició és una obra cedida per un artista, aquest any és un collage del pintor Ramon Enrich inspirat els paisatges que Mercè Ibarz descriu a ‘Tríptic de la terra’.
El mosaic de Mercè Ibarz
- Un cineasta: Luis Buñuel. La Mercè va centrar la seva tesi doctoral en l’únic documental del director aragonès: ‘Las Hurdes, tierra sin pan’.
- Una universitat: la Pompeu Fabra, on es va doctorar i on ha estat molts anys professora del Departament de Comunicació.
- Una escriptora: Mercè Rodoreda, sobre qui ha investigat i escrit articles i obres com ‘Retrat de Mercè Rodoreda’ o ‘Rodoreda, un mapa’.
- Un poble: Saidí, a la Franja de Ponent, on va néixer el 1954. ‘Tríptic de la terra’ reuneix les tres obres en què ha reflectit les transformacions d’aquest territori en les últimes dècades.
- Un premi: el Trajectòria, amb què l’ha distingit la Setmana del Llibre en Català per, entre d’altres, l’esperit pioner de la seva producció literària.
- Una plaça: la de Sant Felip Neri. La Mercè és una enamorada de Ciutat Vella i sent un vincle especial amb aquesta plaça per motius personals i familiars.
