Los Planetas, Australian Blonde o El Inquilino Comunista van ser alguns dels grups que van participar en la primera edició del Barcelona Acció Musical. Era l’any 1993 i, tal com recorda a ‘Plaça Tísner‘ el primer director i impulsor del festival, Jordi Gratacós, significava una aposta per la música independent i alternativa per part de l’Ajuntament dins les Festes de la Mercè. “El BAM va formalitzar la filosofia d’aprofitar recursos públics per donar a conèixer grups emergents”, explica.
Segons Gratacós, van portar a Barcelona una fórmula que ja funcionava al Mercat de Música Viva de Vic. A banda de programar grups independents i amb projecció, l’objectiu del certamen era esdevenir també un punt de trobada del sector: “Volíem que es generessin sinergies entre les discogràfiques, els mànagers i les sales de concerts del país”, reivindica el promotor.
Una aposta consolidada
Per a Gratacós, que actualment imparteix un grau en gestió de la indústria musical, el BAM ha contribuït a generar una nova escena a Barcelona: “Grups que els seus membres havien assistit com a públic hi han acabat tocant”. Assegura que la iniciativa ha funcionat des dels inicis quan el festival se celebrava al Mercat de les Flors i es formaven “cues i s’omplia la sala”. “La prova que anàvem bé és que ja són 30 anys”, rebla.
Lou Reed, l’excepció més recordada
Lou Reed és l’artista més destacat que ha participat fins al moment en un concert del BAM al llarg dels 30 anys d’història del certamen. Va ser el 1998 i Gratacós recorda que amb el roquer novaiorquès van fer una excepció perquè era alternatiu però, òbviament, “no era ni molt menys emergent”. El cas és que es va presentar l’oportunitat i no la van desaprofitar.
I és que qui havia sigut el vocalista del grup de culte The Velvet Undergound, estava de gira per Europa “buscant llocs especials on tocar” i li van proposar fer un concert a la Catedral de Barcelona. Reed va acceptar i, segons va declarar en aquell moment, va quedar encantat amb l’experiència i especialment impactat per l’edifici.
L’autor de ‘Walk on the wild side’ o ‘Perfect day’ no és, però, l’únic artista de talla mundial que ha actuat a l’escenari de l’avinguda de la Catedral en el marc del BAM. Per exemple, qui sí que hi va actuar sent una artista encara relativament emergent és Rosalía. La cantant i compositora va presentar-hi el 2017 el seu primer disc, ‘Los Ángeles’, fet conjuntament amb el productor i guitarrista Raül Fernández, “Refree”.
Un festival “cada cop més plural”
Gratacós va posar en marxa el Barcelona Acció Musical, però la gestió del festival ha anat passant per diverses mans al llarg dels anys i en l’actualitat qui se’n fa càrrec és la cooperativa L’Afluent. Per a Sergi Egea, un dels membres, la idea és “recollir l’herència rebuda i alhora visibilitzar col·lectius que habitualment no han tingut presència al BAM”.
La ciutat no només té tradició de música comercial o independent, sinó també de música experimental”
Egea s’encarrega de programar el certamen conjuntament amb els altres quatre membres responsables, Ikram Bouloum, Artur Estrada, Miquel Cabal i Aïda Camprubí. Segons explica, l’equip, que es responsabilitza de la direcció artística del BAM des del 2021 i durant quatre anys, vol oferir un cartell “cada cop més plural”. També que tingui compte “l’agenda feminista i antiracista” i el fet que “la ciutat no només té tradició de música comercial o independent sinó també de música experimental“.
