‘La infamia’ aterra al Teatre Borràs fins al 26 de novembre, després d’una gira d’èxit per l’estat espanyol. Aquest muntatge, basat en la vida de la periodista mexicana Lydia Cacho, narra el segrest i la tortura que va patir l’any 2005 per part de la policia mexicana, després de publicar una investigació sobre pedofília que implicava polítics i empresaris mexicans. Ens ho ha explicat al ‘Plaça Tísner‘.
‘La infamia’ vol reivindicar la valentia de les dones periodistes”
Gairebé 20 anys després, Lydia Cacho viu exiliada a Espanya, des d’on segueix lluitant pels drets humans. Aquesta història, diu, “no només explica una trama de corrupció, sinó també és una història sobre la valentia de les periodistes de tot el món, una història en què es reflecteixen també altres dones, i també la valentia de les víctimes”. Després de tant de temps, assegura que ja no pateix parlant del que va succeir. Per ella, fer aquesta obra “és un acte de dignitat“.
José Martret, director de ‘La infamia’, va ser qui va impulsar el muntatge. “Quan vaig llegir el llibre ‘Memorias de una infamia’, de Lydia Cacho, em semblava impossible que a Espanya no es conegués el que li havia passat”. Martret va proposar fer una versió teatral en forma de monòleg perquè “era molt necessari que es conegués aquesta història”.
Teatre documental
L’obra combina llenguatge teatral i cinematogràfic, amb una càmera que segueix la protagonista durant tot l’espectacle. “És un element immersiu que ajuda el públic a entrar dins la història del segrest perquè veiem tota l’estona el primer pla de la protagonista i l’obra s’acaba convertint en un thriller“, explica Martret.
Marina Salas i Marta Nieto, que comparteixen personatge protagonista, han guanyat el Premi Max 2023 a la millor actriu per les seves interpretacions. Segona Salas, “els principals reptes han estat trobar el punt entremig perquè es fongui el teatre i el cinema”. El que també era important, diu, era “no trair una història tan potent com la que expliquem”.
