Defugen la clàssica paret blanca, impersonal i asèptica que caracteritza les galeries d’art tradicionals. Casa Rius (Enric Granados, 97) i Origen Interiors (ubicat en un pis de l’Eixample) són dos exemples d’espais expositius on les obres que exhibeixen arriben al visitant en un entorn singular, allunyat del circuit convencional. Un equip del ‘Plaça Tísner‘ els ha fet una visita.
Un antic taller amagat a l’Eixample
Casa Rius és una autèntica meravella. L’antic taller de l’escultor modernista Josep Rius i Mestres deixa embadalit tothom que hi entra. Aquest espai dedicat a la cultura i els esdeveniments (s’hi han fet des de presentacions d’empresa fins a una celebració nupcial) és encara un autèntic desconegut per a la immensa majoria de passejants que transiten pel carrer d’Enric Granados.
Ho constata Abril Ndjel, responsable de cultura i art d’ACICAC: “Molta gent ens diu que en veure l’entrada no s’imaginaria mai que hi pugui haver un jardí i una immensa sala taller coronada per una gran lluerna al sostre”.
Casa Rius forma part de la fundació ACICAC (Agrupació de Casas d’Innovació, Cultura i Art de Catalunya) i “vol donar una segona vida artística i cultural a diferents espais d’arxiu històric de Catalunya“, explica Ndjel, “aquí hi havia molta vida i volem mantenir-la”.
L’art necessita llibertat, sortir de les parets blanques i respirar””
El set vicis de Paul Orgy
Un dels artistes que acaba d’exposar a Casa Rius és el barceloní Paul Orgy, que hi ha mostrat els seus “Siete vicios”, en què versiona amb un estil expressionista i suggeridor els set pecats capitals, desposseïts del concepte negatiu de culpa per reemplaçar-lo pel del plaer.
“Vam estar molt temps buscant un espai que mantingués una conversa amb l’obra“, afirma el comissari de la mostra, Sony Kirchner, “que no se la mengés, ni viceversa”. Buscaven un lloc industrial, amb història i les parets escantellades: “L’art necessita llibertat, sortir de les parets blanques i respirar”, rebla Kirchner, que qualifica l’espai de Casa Rius com a “espectacular“.
Per mi, aquest espai és un somni”
Com a casa
La història de l’espai expositiu Origen Interiors começa amb la postpandèmia, arran del tancament de la galeria d’art d’uns amics de Carme Vallabriga, qui fa més de 15 anys que es dedica al món de la comunicació i l’interiorisme: “Per mi, aquest espai és un somni“.
Vallabriga va pensar que volia crear un punt de trobada on mostrar les obres d’artistes en un entorn proper, amable, com a casa. I això és el que ha aconseguit. S’hi poden veure les escultures fetes amb marbre de Carrara d’Albert Vilalta, les pintures de l’artista autodidacta Judith Mases, les il·lustracions de la jove Mireia Vila i les propostes agosarades de Carlos Pérez Soler.
Explica Vallabriga que per als artistes és molt “còmode” tenir les obres exposades a un pis, com lluirien al domicili particular de qualsevol aficionat a l’art. “És com quan vas a Ikea“, diu amb sornegueria l’artista Pérez Soler, “la gent ja s’imagina com li podria quedar“. “És una altra manera de veure les obres”, apunta Vallabriga, i afegeix que una galeria és més impersonal: “Aquí no estem venent obres, fem que tinguin llum, veu pròpia. Unes obres que pugen als espais que nosaltres habitem”.
