L’Ateneu Barcelonès celebra el 150è aniversari fent lluir el seu patrimoni artístic. Ha organitzat un cicle dedicat a l’art contemporani que atresora, donant veu a pintors com Perejaume, Margarita Andreu, Ignasi Aballí i Jordi Benito, i vol presentar a tots els públics una col·lecció privada “notable” que ha anat adquirint al llarg d’un segle i mig d’història. Un fons que es va enriquir de forma significativa durant la presidència de de l’arquitecte Oriol Bohigas, quan un bon nombre d’artistes contemporanis va fer donació a l’Ateneu d’una de les seves obres.

La historiadora de l’art i membre de la junta de l’Ateneu Rosa Maria Malet ha fet un recorregut acompanyada pel ‘Plaça Tísner‘ pels passadissos i sales de l’Ateneu, on trobem noms com Antoni Llena, Ràfols Casamada, Antoni Tàpies i Josep Guinovart. Per la seva ubicació a la sala Borrelleras, destaca la contundent obra de Jordi Benito que porta per títol ‘L’or del Rin o la plaça de toros de Vinaròs’, que comparteix espai amb una de les darreres peces adquirides per l’entitat, de la pintora barcelonina Amèlia Riera.

Pintures murals d’Amat i Borrell

Hi ha obres que s’han fet expressament per a les parets del Palau Savassona, seu de l’Ateneu Barcelonès des del 1904. Una és el mural d’Alfons Borrell, just a l’entrada de la sala d’actes. Rosa Maria Malet explica que la tela de l’artista representa molt bé la seva essència: “Ell voldria ser pintura, submergir-s’hi i sortir-ne sent pintura”.
Frederic Amat és l’autor que ha tenyit de blau el mur que dona accés a la biblioteca, amb un centenar de personatges curiosos, “el esperits o genis de la biblioteca” afirma Malet, que presagien la majestuositat de les estances que un està a punt de veure.

El Vigatà i Jujol, a la biblioteca

“La biblioteca és l’essència de l’Ateneu”, afirma la historiadora, tant pel seu contingut com pel seu continent. És un espai excepcional gràcies, en part, a les pintures al tremp del darrer gran pintor barroc català: Francesc Duran Pla, conegut com El Vigatà. I no és l’únic artista que llueix a la biblioteca. Molta gent desconeix que l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol és l’autor de les baranes de ferro forjat que protegeixen el nivell superior i que s’integren a la perfecció a la sumptuositat de la planta noble del Palau Savassona.

Una caixa forta a la sala de juntes

A la sala de juntes hi ha algunes de les pintures històriques més destacades de l’Ateneu, obres d’Alexandre de Riquer, Modest Urgell i Josep Roig Soler. També hi ha una altra peça “insòlita” del 1893, l’antiga caixa, que roman com a testimoni dels inicis de l’entitat, un objecte que cal “cuidar i respectar”, diu Malet, i que és un tresor de pes malgrat que no forma part de les més de 150 obres d’art de les seves col·leccions.

Codis QR i un web de la col·lecció d’art

La historiadora reconeix que el fons d’art de l’Ateneu no es coneix prou, i anima els barcelonins a descobrir-lo aprofitant les activitats que es fan des de la institució o les jornades de portes obertes. I els socis? Perquè hi parin més atenció i tinguin un coneixement més ampli, han col·locat codis QR al costat de les obres i s’ha fet un web que detalla cada peça.