L’Espai 13 de la Fundació Joan Miró arriba als 45 anys de vida i es consolida com el programa artístic d’art emergent amb més continuïtat de l’estat espanyol. Per aquest espai expositiu hi han passat uns 500 artistes, que van de Fina Miralles, Jaume Plensa, Perejaume a Susana Solano, Colita o Pere Noguera. “Hem acompanyat generacions d’artistes que ara estan a primera línia i que van començar aquí”, explica a ‘Plaça Tísner‘ Martina Millà, cap d’exposicions de la Fundació Miró.
Aquesta sala expositiva d’art emergent va néixer l’any 1978 a l’espai que actualment ocupa la botiga del museu amb el nom d’Espai 10. L’any 1988 es va desplaçar a la sala que ocupa ara i va passar a anomenar-se Espai 13. “Empès pel mateix esperit curiós i exigent de Joan Miró, ha estat un lloc on s’ha donat suport a l’experimentació i les noves produccions, la recerca i el qüestionament de l’art”, diuen des de la Fundació Miró.
Nou cicle d’exposicions
Un nou cicle d’exposicions a l’Espai 13 és l’inici de la celebració del 45è aniversari. Durant tot l’any, el cicle ‘Ens acompanyarem quan es faci fosc’, comissariat per Irina Mutt, reflexionarà sobre la interdependència a través de quatre exposicions individuals. Unes mostres de les artistes Alba Mayol, Inari Sandell, Danielle Brathwaite-Shirley i Helena Vinent, reflexionen sobre la manera de ser al món i gestionar els espais presents i perdurar en el temps.
“Solc i no clos”, d’Alba Mayol
L’artista barcelonina Alba Mayol enceta el cicle amb l’exposició “Solc i no clos”. Ha inundat d’estalactites i estalagmites l’Espai 13 per crear un imaginari que reflexiona sobre el desig a través d’elements d’escultura, dibuix i instal·lació. “Aquí tots els elements de l’espai es relacionen entre si i es necessiten mútuament. El que jo volia era crear un espai obert, segur, sense hostilitat, crear un refugi”, diu Alba Mayol.
L’artista, que també és filòloga, s’ha inspirat en un conte de l’escriptora Octavia E. Butler com a punt de partida. També ha creat una entitat que batega i respira “que vol abocar diferents cossos units que creen una nova entitat, una gran pell plena de solcs, que no estan tancats, no closos”. Un concepte que ha extret d’un poema de la Maria Mercè Marçal i que dona títol a aquesta mostra, que es pot veure fins al 14 d’abril.
