Desirée Bela-Lobedde és activista i autora de ‘Ser mujer negra en España’ i ‘Minorías’, en què recollia el testimoni de dones que s’enfronten diàriament als prejudicis i violències estructurals de la nostra societat pel fet de pertànyer a col·lectius considerats no normatius. Ara publica ‘Ponte a punto para el antirracismo‘, un manual que segons ha dit a ‘Plaça Tísner‘, no espera que agradi sinó que serveixi.
De fet, el contingut del nou llibre ha sortit dels tallers gratuïts que imparteix i per als quals ja hi han passat més de 4.000 persones. Unes sessions que, com el llibre, busquen interpel·lar els participants i els proporciona eines per adoptar una posició activament antiracista. “Qui és antiracista per sentir-se millor, o ser bona persona, s’equivoca. S’ha de fer per justícia social“, conclou la Desirée.
Per Bela-Lobedde, la falta d’educació antiracista que hi ha actualment a Espanya és perquè l’Estat “encara és racista“. Ella ho atribueix al fet que hi ha un discurs molt estès que relaciona el racisme només amb l’extrema dreta. I això, explica, “és com si diguéssim que el masclisme només és cosa dels que cometen feminicidis o agressions masclistes. I són moltes més coses“.
Des de fa anys, Desirée Bela-Lobedde crea contingut antiracista i afrofeminista. El difon a través del seu web i les seves xarxes socials, però també com a col·laboradora del diari digital ‘Público’ i del programa de ràdio ‘Vostè Primer’. La seva tasca com a activista va néixer en el terreny estètic, reivindicant la pell fosca i els cabells afronaturals.
El “mosaic” de Desirée Bela-Lobedde
- Un símbol: els cabells. Per a les persones afro és un element de resistència i comunitat. Moltes dones negres han mantingut una relació d’amor-odi amb els seus cabells a causa de la pressió estètica dels cànons de bellesa hegemònics. Però també comparteixen haver trencat amb aquesta imposició i haver-lo convertit en un signe d’orgullosa identitat.
- Un plantejament: la pràctica. La Desirée explica que ha pres la decisió conscient de parlar d’antiracisme des d’aquesta perspectiva: com una cosa que es fa en lloc de quelcom que es diu que es fa. En definitiva, entendre l’antiracisme com una pràctica que implica tots els àmbits de la vida.
- Un projecte: ‘Afromayores’. Aquesta iniciativa impulsada per tres activistes té per objectiu recuperar i reivindicar el testimoni i el llegat de persones grans africanes i afrodescendents. Un exercici de reconeixement a la lluita i les fites aconseguides per les generacions anteriors.
- Un espai: Periferia Cimarronas. Un centre d’afectivitat política i d’amor negre amb una programació cultural àmplia i variada. Un projecte d’economia solidària en què la cultura negra, afrodescendent, diaspòrica i racialitzada són protagonistes.
- Una unió: la Xarxa Afrofeminista, que reuneix Col·lectivitats Feministes Negres. La Desirée destaca la força i l’impacte creixent de les accions i propostes polítiques i socials d’aquesta estructura d’ajuda mútua.
- Una plaça: la de la Vila, de Vilanova i la Geltrú, on viu la Desirée. És la més emblemàtica de la ciutat, en ple centre. Un punt de trobada natural i per quedar amb les amistats.
