‘La estrella de la mañana‘, editat per Anagrama, és la nova novel·la de Karl Ove Knausgård. L’escriptor noruec ha visitat Barcelona per presentar-la i n’ha explicat els detalls al programa ‘Plaça Tísner’. El llibre significa el retorn de Knausgård a la narrativa després de ‘La meva lluita’, la sèrie autobiogràfica de sis volums que va ser fenomen de vendes a Noruega i ha estat traduïda a més de 20 idiomes.
Nou narradors i una barreja de narrativa i assaig
“Va ser un repte escriure sobre personatges diversos, les diferències amb mi en alguns casos eren molt grans”, assegura l’autor que a principis de la dècada passada es va fer famós per explicar les diferents etapes de la seva vida al detall i amb una honestedat descarnada.
És com un mètode d’actor, però en escriptura. Quan escric al paper és realment com una persona que escriu per si sola”
Per a la nova obra, però, ha de parlar des de l’òptica de nou narradors diferents: des d’una pastora d’església o una doctora, a un periodista, una jove insegura o un professor de literatura. Diu que, per fer-ho, ha utilitzat “una espècie de mètode d’actor, però en escriptura”. “És un procés interessant perquè quan ho escric al paper és molt diferent, és realment com una persona que escriu per si sola”, rebla.
Tot i escriure “a través de diversos personatges”, el novel·lista manté el seu estil característic. Trobem descripcions minucioses d’actes quotidians, derivacions reflexives i inserts assagístics. De fet, conclou el text amb un assaig que atribueix a un dels protagonistes i en què tracta “la mort o la idea de la mort”.
La vida en parella, les relacions paternofilials, la frustració laboral, les inseguretats de l’adolescència o la religió són alguns dels altres temes que aborda en aquest volum extens, amb 780 pàgines. Una altra característica marca de la casa.
Una història de terror inspirada en ‘Dràcula’
La novel·la comença amb l’aparició d’una nova estrella al cel de Noruega que “tots els personatges veuen, però reaccionen de manera diferent”. Segons l’escriptor, els protagonistes de l’obra es troben en un moment de canvi vital i, com ells, també canvia el món que habiten: “La frontera entre la vida i la mort o entre els animals i els humans”.
Knausgård confessa que ‘Dràcula’, de Bram Stocker, ha estat una font d’inspiració. Explica que va descobrir-lo d’adolescent i reconeix que en els darrers temps ha tornat a llegir llibres populars, cosa que no feia des que va començar a estudiar literatura i es va centrar en les obres cultes. El llibre, però, considera que no pot encasellar-se en cap gènere concret: “No és una novel·la de terror o una novel·la realista, només una novel·la amb tota mena de material a dins”.
Si pogués pintar seria pintor i si pogués fer música seria músic. Però com el que puc fer és amb paraules, soc escriptor”
En marxa una nova sèrie de llibres
“Si pogués pintar seria pintor i si pogués fer música seria músic. Però com el que puc fer és amb paraules, soc escriptor”, se sincera l’autor. Adverteix que el més important per a ell és crear: “És un sentiment molt fort que no està relacionat amb la voluntat de fer obres mestres. Simplement escric i ho envio a l’editor, és un procés que tampoc té res a veure amb vendre”.
Un procés que, en vista de la seva productivitat, sembla imparable. Amb ‘La estrella de la mañana’, Karl Ove Knausgard inaugura una sèrie de llibres relacionats entre si. Ja se n’han publicat dos més al seu país que encara han d’arribar a casa nostra i assegura que n’està escrivint un tercer.
Detalla que aquest text encara en curs “tindrà els mateixos protagonistes i serà la mateixa història, però explicada per una altra gent”. Concreta que serà un experiment en què els personatges secundaris seran els que explicaran la mateixa història.
