Al setembre del 1988 van desaparèixer l’Isidre i la Dolors Orrit, germans de cinc i 17 anys, de l‘Hospital Sant Joan de Déu de Manresa. A l’Isidre van ingressar-lo per unes llagues a la boca i la seva germana Dolors li feia companyia. La segona nit d’ingrés van desaparèixer tots dos. Es tracta de la desaparició de menors no resolta més antiga a Catalunya.
Així és com comença aquesta tràgica història. Ara, un documental recupera aquells fets. Un dels dos directors d”Els Orrit’, Marc Solanes, explica al ‘Plaça Tísner‘ que “des d’aquella nit no s’ha sabut res més ni s’ha trobat cap pista del que podria haver passat. Una història que ens va commoure i volíem explicar, sobretot, per fer justícia a la família Orrit”.
‘Els Orrit’, produït per Vivir Rodando, ha estat nominat al DocsBarcelona 2023 i és candidata als XVI Premis Gaudí en diverses categories. Un documental que es pot veure a la plataforma Filmin i als Cinemes Girona fins al 22 de novembre.
Fer un ‘true crime’ convencional hagués sigut trair la família Orrit”
Documental d’investigació
Durant els gairebé 35 anys de desaparició, mitjans de comunicació i productores audiovisuals han publicat tota mena de notícies i reportatges sobre aquest drama familiar. “Nosaltres teníem clar que volíem fugir del ‘true crime’ convencional i donar veu a la família. Haver fet un ‘true crime’ sobre els infants desapareguts hagués sigut trair la família Orrit, que van donar-nos tota la seva confiança”, assenyala l’altra codirector, el cineasta Ferran Ureña.
“Al documental s’expliquen totes les vies d’investigació, des de la policia al detectiu privat, i deixem que l’espectador decideixi a qui es creu“, explica Ureña. Unes investigacions oficials que no van arribar a bon port i que, segons els directors, “no van ser suficients“.
És per això que la productora va iniciar la seva pròpia investigació paral·lela “de tot allò que la part oficial no es va encarregar d’investigar fa 35 anys”, sentencia Ferran Ureña. La productora Vivir Rodando s’ha volgut posar en contacte amb la direcció i antics treballadors de l’hospital, amb serveis socials i, fins i tot, va desplaçar-se fins a Portugal per ampliar la investigació policial.
La veu de la família Orrit
“No va ser fàcil comptar amb els testimonis dels germans. La desaparició era un tabú a la família i no en parlaven mai”, assegura Solanes. Alguns dels germans mai abans havien parlat en mitjans de comunicació i “per a ells reviure-ho tot va ser duríssim”, confessa. Per això, els directors han volgut tractar el documental amb la màxima sensibilitat.
Mai no s’havia reconegut la gravetat d’aquest cas de desaparició, que és una injustícia social”
L’objectiu és que “es faci justícia amb la família, de molts integrants i que en moments ha estat en risc d’exclusió social i han viscut una injustícia social”, explica el periodista Marc Solanes, que afegeix que “ha estat molt maltractada pels mitjans de comunicació i l’administració”. Amb tot “es tracta d’un cas que malgrat fa 35 anys que va passar, mai no ha tingut el reconeixement de la gravetat que implica”, incideix Solanes. Un cas que considera que és “una injustícia social“.
