El periodista Pere Francesch Rom ha publicat ‘El silenci dels altres‘, la seva primera novel·la. Es tracta d’un viatge al final de la Guerra Civil i, alhora, un homenatge als qui van patir-ne les conseqüències. En una entrevista al ‘Plaça Tísner‘ ha remarcat que no ha volgut “fer un pamflet, ni jutjar els fets o les persones”. Però ha recordat que a Catalunya encara hi ha més de 6.000 persones desaparegudes.
Un homenatge, ha dit, que vol fer extensiu a totes les dones que es quedaven soles. La novel·la parteix de la recerca del besavi de Francesch Rom, de qui no se’n sap res després de la seva sortida del poble de Cercs, l’hivern del 1939. Fugia de Montbrió, on va ser acusat pels franquistes de saquejos i assassinats en el breu temps que va formar part del consistori del poble.
Una història en primera persona
Francesch Rom considera que és important trencar el silenci que encara hi ha a moltes famílies amb casos més o menys similars. Però ha deixat clar que el llibre és una autoficció a partir del seu cas. Per això, explica, no tenia sentit fer servir la tercera persona: “El gruix és la cerca del meu besavi i no podia inventar… però hi ha una part que és ficció per ajudar el relat”.
Després de treballar anys com a periodista, i de fer-ho actualment en una agència de notícies, per Francesch Rom escriure aquest llibre ha estat un canvi de registre important. Diu que no ha hagut d’estar sotmès a les exigències de velocitat i ha passat de parlar dels altres a fer-ho d’ell mateix. Per això, “hi ha moltes referències als anys 80 que em defineixen”.
