“La Casa Dolors Alesan és segurament un dels edificis arquitectònicament més interessants del passeig de Sant Joan, juntament amb el seu veí, el Palau Macaya“, afirma l’arquitecte Eugeni Bach. Parla amb coneixement de causa, perquè ha estat l’estudi Bach Arquitectes qui ha reformat, rehabilitat i ampliat aquest edifici modernista (pg. Sant Joan, 110) projectat per Enric Fatjó i Torras el 1904 per encàrrec de Dolors Alesan de Gibert.
Un immoble que forma part del Patrimoni Arquitectònic de Barcelona i que ha pogut visitar un equip del ‘Plaça Tísner‘.
Elements restaurats
El projecte ha respectat i restaurat tots els elements que caracteritzaven aquest edifici senyorial de principis del segle XX: la façana de pedra, els esgrafiats de l’escala i els vitralls emplomats, les motllures artesanals dels sostres i la majoria de terres de mosaic hidràulic dels vuit pisos que hi havia en origen. Un treball laboriós que ha comptat amb nombrosos artesans. Amb la reforma, el número d’habitatges s’ha ampliat: 16 en les plantes ja existents i dos dúplex de nova construcció.
El més complicat és com adaptar els pisos a una nova distribució sense carregar-te l’essència d’aquest pis”
De vuit a 18 habitatges
Amb aquesta reforma s’ha adaptat un edifici modernista de fa més d’un segle a “una nova manera de viure“, afirma Eugeni Bach, i a les normatives dels habitatges del del segle XXI. El gran repte ha estat passar de vuit a 18 habitatges. En l’àmbit arquitectònic, el més complicat és “com adaptar els pisos a una nova distribució sense carregar-te l’essència d’aquest pis”, explica Bach, “és aquesta feina de tocar moltes coses perquè sembli que no has tocat res“. Una d’aquestes estratègies és que les parets divisòries no arribin fins al sostre.
Remunta respectuosa
Més enllà dels quatre habitatges per planta (d’uns 80 m² cadascun), aquest projecte també ha ampliat l’edifici amb dos pisos dúplex de 190 m² en coberta. Una remunta que s’aixeca com un volum cúbic que se separa lleugerament de la finca original amb una façana d’estil contemporani feta amb lames de gres vertical, de secció circular, que “volen aportar lleugeresa” i mantenen un color semblant al de la façana.
Una ampliació que per a l’arquitecte Jaume Bach, que va rehabilitar el Palau Macaya (de Puig i Cadafalch) el 1989, havia de ser “el més respectuosa possible“, i que l’any 2018 va despertar la preocupació dels veïns.
